femení
1. afer m, assumpte m, quefer m, cosa. Une affaire de rien, un assumpte (una cosa) sense importància. C’est mon affaire, és cosa meva. C’est une vilaine affaire, és un assumpte (un afer) lleig.
2. [marché à conclure] afer m, negoci m. Faire une mauvaise affaire, fer un mal negoci. C’est l’affaire du siècle, és el negoci del segle.
3. cas m, afer m, qüestió, assumpte m. C’est une affaire délicate, és un afer delicat. C’est (une) affaire de goût, és (una) qüestió de gustos. Une sale affaire, un assumpte lleig. Une affaire d’honneur, una qüestió d’honor.
4. dret assumpte m, afer m, cas m, causa. Juger une affaire civile, jutjar un assumpte (una causa) civil. L’affaire Dreyfus, l’afer (el cas) Dreyfus.
5. perill m, dificultat, embolic m, mal pas m. C’est toute une affaire (ce n’est pas une mince affaire), és un bon embolic. Son affaire est claire, ja han begut oli.
6. avoir affaire à (ou avec) qqn haver-se-les (o tenir tracte) amb algú. Vous aurez affaire à moi!, ja ens tornarem a trobar! (ja ens tornarem a veure les cares!)
7. c’est l’affaire de... només... C’est l’affaire d’une heure, només serà una hora.
8. faire l’affaire fer al cas (o ésser del cas, o fer el fet). Cela doit faire l’affaire, això ha de fer al cas .
   • convenir (o afavorir). Cet horaire ne fait pas mon affaire, aquest horari no m’afavoreix pas gaire.
9. faire son affaire à qqn [châtier] passar comptes a (o repassar, o adobar) algú.
   1. [vaincre] passar per la pedra algú.
   2. popularment [tuer] liquidar (o pelar) algú.
10. faire son affaire de qqch fer-ne cosa seva (o agafar [o prendre] una cosa pel seu compte). J’en fais mon affaire, això ja ho agafo pel meu compte (ja me n’ocupo jo de resoldre-la, és cosa meva).
11. se tirer (ou être hors) d’affaire sortir d’un (mal) pas (o sortir-se’n).
12. tirer qqn d’affaire treure algú d’un destret (o d’un mal pas).
13. une affaire de cœur un assumpte (o un afer) amorós (o una aventura amorosa).
plural
14. negocis m, afers m. Chiffre d’affaires, xifra de negocis. Homme d’affaires, home de negocis. Les affaires sont les affaires, els negocis són els negocis.
15. afers m, assumptes m. Affaires étrangères, afers estrangers. Mettre de l’ordre dans ses affaires, posar ordre als seus assumptes.
16. coses, objectes m. Ranger ses affaires, endreçar(-se) les (seves) coses.
17. roba sing. Brosser ses affaires, raspallar la roba.
18. estris m, trastets m. Emporte toutes tes affaires, emporta’t els teus estris (agafa els trastets).
19. prends tes (prenez vos) affaires figuradament agafa (agafeu) el portant.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu enfeinat -ada, atrafegat -ada, aqueferat -ada lit.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí atrafegament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí especulació f, mercantilisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení especulador -a, mercantilista, negociant sense escrúpols.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí enfonsament, esfondrament, aclofament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. infreqüent enfonsar, esfondrar.
2. figuradament aclaparar, aclucar.
verb pronominal
3. pròpiament i figuradament esfondrar-se, enfonsar-se, aclofar-se, aclucar-se infr. Le terrain s’était affaissé, el terra s’havia esfondrat. L’Empire avait fini par s’affaisser, l’Imperi havia acabat esfondrant-se.
4. [une personne] desplomar-se [caure a plom].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ensinistrament (de falcons) per a la caça.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. aclofament, enfonsament.
2. afluixament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç