Es mostren 594844 resultats

convergir

convergir

convergir


<title type="display">convergir</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. convergir
    1. GERUNDI

    2. convergint
    1. PARTICIPI

    2. convergit
    3. convergida
    4. convergits
    5. convergides
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. convergeixo
      3. convergeixes
      4. convergeix
      5. convergim
      6. convergiu
      7. convergeixen
      1. IMPERFET

      2. convergia
      3. convergies
      4. convergia
      5. convergíem
      6. convergíeu
      7. convergien
      1. PASSAT

      2. convergí
      3. convergires
      4. convergí
      5. convergírem
      6. convergíreu
      7. convergiren
      1. FUTUR

      2. convergiré
      3. convergiràs
      4. convergirà
      5. convergirem
      6. convergireu
      7. convergiran
      1. CONDICIONAL

      2. convergiria
      3. convergiries
      4. convergiria
      5. convergiríem
      6. convergiríeu
      7. convergirien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. convergeixi
      3. convergeixis
      4. convergeixi
      5. convergim
      6. convergiu
      7. convergeixin
      1. IMPERFET

      2. convergís
      3. convergissis
      4. convergís
      5. convergíssim
      6. convergíssiu
      7. convergissin
    1. IMPERATIU

    2. convergeix
    3. convergeixi
    4. convergim
    5. convergiu
    6. convergeixin

convergir

convergir

<title type="display">convergir </title>

Body
    v intr Trapar-se diuèrses persones o causes en un madeish punt o lòc.

    Català: convergir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

convergir

convergir

convergir

convergir

convergir

convergir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convergir</title>

Accessory
Etimologia: formació culta analògica, en el ll. td. i modern, sobre la base del ll. vergĕre ‘inclinar-se, dirigir-se’ (cf. divergir i der.) 1a font: 1888, DLab.
Body
    verb intransitiu
    1. Dirigir-se envers un mateix punt dues rectes.
    2. Dirigir-se envers un mateix punt diverses persones o coses que provenen de llocs diferents. En aquesta plaça convergeixen quatre carrers. Dues manifestacions convergiren davant l’ambaixada.
    3. figuradament Dirigir-se envers un objectiu o una finalitat comuns diverses idees, opinions, accions, etc. Tots els nostres esforços convergeixen vers el bé comú.
  1. anàlisi matemàtica Tenir límit.

convergir

convergir

convergir

convergir

convergir

convergir

convergir


<title type="display">convergir</title>

    verb intransitiu
  1. zusammenlaufen (en un punt, en un lloc in einem Punkt, an einer Stelle).
  2. científic i figuradament konvergieren.
  3. figuradament sich einander annähern, übereinstimmen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

convergir