Es mostren 594844 resultats

convicció

convicció

convicció

convicció

convicció

convicció

    femení
  1. [convenciment] convicción.
  2. plural [idees fermes] convicciones.

convicció

convicció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convicció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_vic_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. convictio, -ōnis ‘demostració convincent, convicció’, der. del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
  1. Convenciment. Parlar sense convicció.
  2. plural Idees fermes, coses de què hom està convençut, especialment en qüestions religioses, polítiques, socials, etc. Persona de conviccions.

convicció

convicció

convicció

convicció

convicció

convicció

<title type="display">convicció</title>

    nom femení
  1. Una persona parla o actua amb convicció si està convençuda del que diu o del que fa. Tots els científics defensen les seves teories amb convicció.
  2. Les conviccions d'una persona són les idees més importants que té, les que fan que es comporti d'una manera determinada. Hi ha qui pren molts medicaments perquè té la convicció que així tindrà més salut.

convicció

conviccion

<title type="display">conviccion </title>

Body
    nòm f Seguretat qu’a ua persona dera vertat o certesa d’aquerò que pense o sent.

    Català: convicció, convenciment m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

conviccion

convicción

convicción

convict


<title type="display">convict</title>

Pronúncia: kɔ̃vikt
    masculí
  1. presidiari, forçat.
  2. convicte [condemnat segons el dret anglès].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

convict