Es mostren 594844 resultats

convidar

<title type="display">convidar</title>

verb transitiu [invitar] invitare. El van convidar al ball, lo invitarono al ballo. || [incitar] invitare, incitare, esortare, spingere, stimolare, allettare, invogliare. Un temps que no convida a sortir, un tempo che non invoglia (o invita) ad uscire.

convidar

convidar

convidar

convidar


<title type="display">convidar</title>

Pronúncia: kumbiðá
    verb transitiu
  1. [invitar] inviter, convier. Convidar algú a un casament, inviter quelqu'un à un mariage.
  2. figuradament [incitar] inciter, pousser, inviter, engager, convier. Fa un temps que no convida a sortir, il fait un temps qui n'incite pas à sortir.

convidar

convidar

convidar

convidar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convidar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *convitare, íd., variant del ll. cl. invitare, íd., per influx probablement també del ll. cl. convivium ‘banquet’ 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
  1. Pregar (algú) de prendre part en un àpat, una festa, etc.; invitar. No hi va anar perquè no el van convidar.
  2. Incitar, fer venir gust o desig. Un temps que no convida a sortir.

convidar

convidar

<title type="display">convidar</title>

    verb
  1. Dir a algú que vingui amb nosaltres a una festa, una sortida o una altra cosa agradable. A tots ens agrada que ens convidin a un casament.
  2. Quan diem que algú convida és que paga la beguda, el menjar, etc.
  3. Fer que vingui el desig d'una cosa. El bon temps convida a anar a la muntanya.

convidar

convidat
-ada

convidat
-ada

convidat

convidat

convidat
-ada

convidat
-ada

convidat
-ada

convidat
-ada