Es mostren 594844 resultats

convit

convit

masculí acció de convidar invitation f festa, àpat banquet , fête f
DIDAC Diccionari escolar

convit

<title type="display">convit</title>

nom masculí Un convit és una festa, un dinar, etc., on anem com a convidats. Quan una parella es casa fa un convit amb els familiars i els amics.

convit

nom masculí Un convit és una festa, un dinar, etc, on anem com a convidats Quan una parella es casa fa un convit amb els familiars i els amics
Diccionari Castellà Català

convite

convite

masculí invitación convit , invitació f fiesta convit , àpat
Diccionari der aranés

convíuer

<title type="display">convíuer </title>

    v intr Víuer en companhia de ua auta o de ues autes persones.

    Català: conviure


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

convíuer

v intr Víuer en companhia de ua auta o de ues autes persones Català conviure © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

conviure

conviure

cohabitar , usat esp en el sentit de viure junts una parella sense estar casats © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

conviure

conviure

verb intransitiu to live together to share the same life , coexist figuradament to exist side by side amb with
Conjugador Català

conviure


<title type="display">conviure</title>

    1. INFINITIU

    1. conviure

    2. GERUNDI

    1. convivint

    3. PARTICIPI

    1. conviscut
    2. conviscuda
    3. conviscuts
    4. conviscudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. convisc
      2. convius
      3. conviu
      4. convivim
      5. conviviu
      6. conviuen

      2. IMPERFET

      1. convivia
      2. convivies
      3. convivia
      4. convivíem
      5. convivíeu
      6. convivien

      3. PASSAT

      1. convisquí
      2. convisqueres
      3. convisqué
      4. convisquérem
      5. convisquéreu
      6. convisqueren

      4. FUTUR

      1. conviuré
      2. conviuràs
      3. conviurà
      4. conviurem
      5. conviureu
      6. conviuran

      5. CONDICIONAL

      1. conviuria
      2. conviuries
      3. conviuria
      4. conviuríem
      5. conviuríeu
      6. conviurien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. convisqui
      2. convisquis
      3. convisqui
      4. convisquem
      5. convisqueu
      6. convisquin

      2. IMPERFET

      1. convisqués
      2. convisquessis
      3. convisqués
      4. convisquéssim
      5. convisquéssiu
      6. convisquessin

    6. IMPERATIU

    1. conviu
    2. convisqui
    3. convisquem
    4. conviviu
    5. convisquin

conviure

INFINITIU conviure GERUNDI convivint PARTICIPI conviscut conviscuda conviscuts conviscudes INDICATIU PRESENT convisc convius conviu convivim conviviu conviuen IMPERFET convivia convivies convivia convivíem convivíeu convivien PASSAT convisquí convisqueres convisqué convisquérem convisquéreu convisqueren FUTUR conviuré conviuràs conviurà conviurem conviureu conviuran CONDICIONAL conviuria conviuries conviuria conviuríem conviuríeu conviurien SUBJUNTIU PRESENT convisqui convisquis convisqui convisquem convisqueu convisquin IMPERFET convisqués convisquessis convisqués convisquéssim convisquéssiu…
Diccionari Català Castellà

conviure

conviure

verb intransitiu convivir
Diccionari Català Italià

conviure

conviure

verb intransitiu convivere, coabitare
Diccionari Català Alemany

conviure

conviure

verb intransitiu zusammen-leben, -wohnen amb mit dat © Günther Haensch i Abadia de Montserrat