Es mostren 594844 resultats

■ conviure

■ conviure

verb intransitiu Viure plegats L’Anna i l’Enric conviuen en un pis menut Conviu amb un italià Tots dos conviuen des que es van conèixer
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

conviure

conviure

verb intransitiu vivre ensemble , vivre en commun , cohabiter
DIDAC Diccionari escolar

conviure

conviure

verb Viure juntes dues o més persones És difícil conviure amb persones que són brutes convivència
Gran Diccionari de la llengua catalana

convival

convival

adjectiu Relatiu o pertanyent al convit Recull de cançons i poemes convivals
Diccionari Francès Català

convive

convive

masculí i femení comensal, convidat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

convivència

convivència

femení Zusammen-leben, -wohnen n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

convivència

convivència

contuberni © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

convivència

convivència

femení life together , living together , coexistence
Diccionari der aranés

convivéncia

<title type="display">convivéncia </title>

    nòm f Vida en companhia de ua auta o de ues autes persones.

    Català: convivència


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

convivéncia

nòm f Vida en companhia de ua auta o de ues autes persones Català convivència © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

convivència

convivència

femení convivencia