Es mostren 594844 resultats

copulador
-a

copulador
-a

adjectiu copulateur -trice
Diccionari Català Alemany

copulador

copulador

adjectiu Kopulations, Begattungs © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

copulador
-a

copulador
-a

adjectiu copulador -ra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copulador
| copuladora

■ copulador
| copuladora

adjectiu Que serveix per a la copulació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copular

■ copular

verb transitiu Acoblar intransitiu Fer l’acte sexual
Informació complementària
Traducció
Conjugador Català

copular


<title type="display">copular</title>

    1. INFINITIU

    1. copular

    2. GERUNDI

    1. copulant

    3. PARTICIPI

    1. copulat
    2. copulada
    3. copulats
    4. copulades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. copulo
      2. copules
      3. copula
      4. copulem
      5. copuleu
      6. copulen

      2. IMPERFET

      1. copulava
      2. copulaves
      3. copulava
      4. copulàvem
      5. copulàveu
      6. copulaven

      3. PASSAT

      1. copulí
      2. copulares
      3. copulà
      4. copulàrem
      5. copulàreu
      6. copularen

      4. FUTUR

      1. copularé
      2. copularàs
      3. copularà
      4. copularem
      5. copulareu
      6. copularan

      5. CONDICIONAL

      1. copularia
      2. copularies
      3. copularia
      4. copularíem
      5. copularíeu
      6. copularien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. copuli
      2. copulis
      3. copuli
      4. copulem
      5. copuleu
      6. copulin

      2. IMPERFET

      1. copulés
      2. copulessis
      3. copulés
      4. copuléssim
      5. copuléssiu
      6. copulessin

    6. IMPERATIU

    1. copula
    2. copuli
    3. copulem
    4. copuleu
    5. copulin

copular

INFINITIU copular GERUNDI copulant PARTICIPI copulat copulada copulats copulades INDICATIU PRESENT copulo copules copula copulem copuleu copulen IMPERFET copulava copulaves copulava copulàvem copulàveu copulaven PASSAT copulí copulares copulà copulàrem copulàreu copularen FUTUR copularé copularàs copularà copularem copulareu copularan CONDICIONAL copularia copularies copularia copularíem copularíeu copularien SUBJUNTIU PRESENT copuli copulis copuli copulem copuleu copulin IMPERFET copulés copulessis copulés copuléssim copuléssiu copulessin IMPERATIU copula copuli copulem copuleu copulin
Diccionari de sinònims Franquesa

copular


<title type="display">copular</title>

  1. v. tr. → unir, reunir.
  2. v. intr. Unir-se carnalment.
    folgar-se (euf.). Es va folgar amb ella amb molt gran plaer (Boades, citat per Alc.).
    jeure (o jaure) (amb algú), tenir-hi relacions sexuals.
    dormir amb (algú), íd.
    conèixer (una dona), en llenguatge bíblic, íd.
    ajuntar-se
    cardar (vulg.), fer l'acte sexual.
    follar (vulg.), íd.
    fotre (vulg.), íd.
    boixar (vulg.), íd.
    acoblar-se, es diu esp. dels animals.
    enganxar-se (dos animals)
    cohabitar (euf.)
    encambrar-se (euf.), literalment, tancar-se en una cambra.
    brocar (v. tr.). Brocar una dona (Alc.). (vulg.), íd.



© Manuel Franquesa

copular

v tr → unir , reunir v intr Unir-se carnalment folgar-se euf Es va folgar amb ella amb molt gran plaer Boades, citat per Alc jeure o jaure amb algú , tenir-hi relacions sexuals dormir amb algú , íd conèixer una dona , en llenguatge bíblic, íd ajuntar-se cardar vulg, fer l'acte sexual follar vulg, íd fotre vulg, íd boixar vulg, íd acoblar-se , es diu esp dels animals enganxar-se dos animals cohabitar euf encambrar-se euf, literalment, tancar-se en una cambra brocar v tr Brocar una dona Alc vulg, íd © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

copular

copular

verb transitiu acoblar aparear verb intransitiu copular
Diccionari Català Anglès

copular

copular

verb transitiu to copulate verb intransitiu biologia to copulate amb with
Diccionari Català Italià

copular

copular

verb transitiu acoblar accoppiare verb intransitiu accoppiarsi pron , unirsi pron , congiungersi pron