Es mostren 594844 resultats

corcar


<title type="display">corcar</title>

    verb transitiu
  1. zerfressen (Würmer).
    2. verb reflexiu
  2. von Würmern zerfressen werden.
  3. wurmig werden (Obst).
  4. wurmstichig werden (Holz und Obst).
  5. anfaulen (Zahn).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

corcar

verb transitiu zerfressen Würmer verb reflexiu von Würmern zerfressen werden wurmig werden Obst wurmstichig werden Holz und Obst anfaulen Zahn © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

corcar

corcar

verb transitiu cuc eat verb pronominal to become worm-eaten dents to decay
Diccionari Català Italià

corcar

corcar

verb transitiu tarlare, intarlare || la roba tarmare verb pronominal tarlarsi || les dents cariarsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corcar</title>

Etimologia: d’origen incert (com corcó o corc, que sembla der. del primer o del segon), podria ser preromà, relacionat potser amb el ll. corgus, nom d’un animal minúscul 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Rosegar el corc (la fusta, els grans, etc.). Els tèrmits han corcat l’armari de fusta.
  2. pronominal
    1. Ésser rosegat pel corc. Corcar-se la fusta, l’arròs.
    2. odontologia Cariar-se. Se’m corca un queixal. Una dent corcada.

■ corcar

verb transitiu Rosegar el corc la fusta, els grans, etc Els tèrmits han corcat l’armari de fusta pronominal Ésser rosegat pel corc Corcar-se la fusta, l’arròs odontologia Cariar-se Se’m corca un queixal Una dent corcada
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

corcar


<title type="display">corcar</title>

Pronúncia: kurká
    verb transitiu
  1. [rosegar el corc] piquer, ronger.
    2. verb pronominal
  2. se vermouler, se piquer, devenir véreux -euse, vermoulu -e.
  3. medicina [les dents] se carier.

corcar

verb transitiu rosegar el corc piquer , ronger verb pronominal se vermouler , se piquer , devenir véreux -euse , vermoulu -e medicina les dents se carier
DIDAC Diccionari escolar

corcar

<title type="display">corcar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Rosegar un corc la fusta, l'arròs, etc. Diem que una fusta o un aliment s'ha corcat quan hi han entrat els corcs. La fusta corcada és plena de foradets i es trenca fàcilment.
    2. usat amb pronom
  2. Una dent es corca quan es forada per la càries.

corcar

Conjugació amb QU davant E, I verb Rosegar un corc la fusta, l'arròs, etc Diem que una fusta o un aliment s'ha corcat quan hi han entrat els corcs La fusta corcada és plena de foradets i es trenca fàcilment usat amb pronom Una dent es corca quan es forada per la càries
Diccionari Català Anglès

corcat
-ada

corcat
-ada

adjectiu worm-eaten , wormy , infested with worms rotten de les dents carious masculí rotten part , rot decay , putrefaction
Diccionari Català Castellà

corcat

corcat

masculí carcoma f
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corcat

■ corcat

masculí Resultat de l’acció del corc Part corcada d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

corcat
-ada

corcat
-ada

adjectiu tarlato -a || una dent cariato -a Una dent corcada , un dente cariato masculí tarlatura f