Es mostren 594844 resultats

cordada


<title type="display">cordada</title>

Pronúncia: kurdáðə
    femení
  1. [cop] coup de corde m.
  2. [roba estesa] linge étendu m.
  3. [d'animals] attelage m.
  4. [de presos] ensemble m.
  5. [d'alpinistes] cordée. Cap de cordada, premier de cordée.

cordada

femení cop coup de corde m roba estesa linge étendu m d'animals attelage m de presos ensemble m d'alpinistes cordée Cap de cordada , premier de cordée
Diccionari Castellà Català

cordado
-da


<title type="display">cordado</title>

    adjectiu i masculí i femení
  1. heràldica [acorazado] cordat -ada.
    2. masculí
  2. zoologia cordat.
    3. femení
  3. [alpinismo] cordada. Compañeros de cordada, companys de cordada.

cordado
-da

adjectiu i masculí i femení heràldica acorazado cordat -ada masculí zoologia cordat femení alpinismo cordada Compañeros de cordada , companys de cordada
Diccionari Anglès Català

cordage

cordage

noun cordam , cordes pl
Diccionari Francès Català

cordage


<title type="display">cordage</title>

Pronúncia: kɔʀdaʒ
    masculí
  1. corda f, llibant. Attacher un meuble avec un cordage, lligar un moble amb una corda.
  2. marina, marítim cap, veta f, corda f. Amarrer un cordage, amarrar un cap. Lover les cordages, molar les vetes.
  3. esports cordatge [d’una raqueta].
  4. plural eixàrcia f sing, cordam sing.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cordage

masculí corda f , llibant Attacher un meuble avec un cordage , lligar un moble amb una corda marina, marítim cap, veta f , corda f Amarrer un cordage , amarrar un cap Lover les cordages , molar les vetes esports cordatge d’una raqueta plural eixàrcia f sing , cordam sing © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

cordaïtàcia

cordaïtàcia

femení botànica cordaital
Gran Diccionari de la llengua catalana

cordaïtàcies


<title type="display">cordaïtàcies</title>

Partició sil·làbica: cor_da_ï_tà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de cordaïtòpsids que comprèn el gènere cordaïtes.
  2. singular Planta de la família de les cordaïtàcies.

cordaïtàcies

femení botànica plural Família de cordaïtòpsids que comprèn el gènere cordaïtes singular Planta de la família de les cordaïtàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

cordaïtates

cordaïtates

femení plural paleobotànica cordaïtòpsids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordaïtes

■ cordaïtes

masculí paleobotànica Gènere de plantes arbòries de la classe dels cordaïtòpsids Cordaites sp , que visqueren al final de l’era primària, amb les flors disposades en inflorescències axillars amentoides
Gran Diccionari de la llengua catalana

cordaïtòpsids


<title type="display">cordaïtòpsids</title>

Partició sil·làbica: cor_da_ï_tòp_sids
    masculí paleobotànica
  1. plural Classe de gimnospermes del carbonífer i el permià, de fulles linears o lanceolades i de flors disposades en inflorescències axil·lars amentoides i unisexuals.
  2. singular Planta de la classe dels cordaïtòpsids.

cordaïtòpsids

masculí paleobotànica plural Classe de gimnospermes del carbonífer i el permià, de fulles linears o lanceolades i de flors disposades en inflorescències axillars amentoides i unisexuals singular Planta de la classe dels cordaïtòpsids
Diccionari Castellà Català

cordaje

cordaje

masculí conjunto de cuerdas cordam , cordatge marina, marítim jarcia cordam , eixàrcia f