Es mostren 594841 resultats

coronel

coronel

coronel
-a


<title type="display">coronel</title>

Pronúncia: kuɾunɛ́l
    masculí i femení
  1. ciències militars colonel.
  2. coronel d’aviació group captain, colonel US.
  3. femení
  4. antic ciències militars colonel’s wife.

coronel
-a

coronel

coronel

coronel

coronel

coronèl

<title type="display">coronèl </title>

Body
    nòm m Cap militar des exercits de tèrra e aire, era sua graduacion se tròbe entre era de tinent coronèl e era de generau.

    Català: coronel -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

coronèl

coronel
| coronela


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coronel</title>

Accessory
Etimologia: de l’it. colonnello, ant. ‘columna de tropes, regiment’, que designà després l’oficial que la manava, der. del ll. columna, íd.; del cat. passà al cast., com ho mostra la igualtat de terminació 1a font: 1511
Body
  1. organització militar i història
    1. masculí i femení Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del tinent coronel.
    2. masculí Als segles XVII i XVIII, a Barcelona, i durant la guerra de Successió també a Palma de Mallorca, cap de la host ciutadana anomenada la Coronela.
  2. femení [en desús] Muller d’un coronel.
  3. femení història Força armada, provinent de l’antiga host i dissolta pels borbònics, que Barcelona posava en peu de guerra per a la seva defensa, formada per individus dels gremis i comandada per un coronel, que era el conseller en cap de la ciutat.

coronel
| coronela

coronel
-a

coronel

masculí i femení ciències militars coronel.

coronel
-a

coronel
-a

coronel
-a

coronel

coronel

coronela

coronela