masculí AnGewohnheit f Gemeinschaft Brauch m, auch ethisch, moralisch Sitte f costum del país Landes-sitte f , -brauch m els costums catalans die katalanischen Bräuche oder Sitten und Gebräuche pl altres temps, altres costums andere Zeiten, andere Sitten la força del costum die Macht der Gewohnheit bon costum gute AnGewohnheit • gute Sitte f atemptar contra els bons costums gegen die guten Sitten verstoßen mal costum schlechte AnGewohnheit schlechte Sitte Unsitte f un home de mals costums ein Mann mit schlechten Sitten de costum gewöhnlich, üblich • normalerweise arribes…
hàbit habitud avés, en les frases prendre l'avés, perdre l'avés. ús consuetud rutina tradició usança usatge pràctica. Es tracta d'una pràctica antiquíssima. convenció, costum arbitrari, però general. Fer una cosa per pura convenció. Compareu: ritu, tic: costum ridícul, inconscient. Té el tic de rosegar-se les ungles. Antònims: Descostum: oblit d'un costum.
masculí costumbre f Ho tenia per costum , lo tenía por costumbre La força del costum , la fuerza de la costumbre plural costumbres f com de costum como de costumbre contreure el costum de coger la costumbre de de costum de costumbre per costum por costumbre segons el costum según la costumbre o según costumbre
masculí custom , habit de costum as usual , usually com de costum as usual més que de costum more than usual he perdut el costum I'm out of practice tenir el costum de + infinitiu to be in the habit of + gerundi masculí plural customs , ways figuradament morals
masculí abitudine f, costume, consuetudine f. La força del costum, la forza dell'abitudine. || plural costumi, usanze f, costumanze f. || com de costum come al solito, come di consueto. || contreure el costum de prendere l'abitudine di. || de costum di solito, di consueto. || tenir el costum de avere l'abitudine di.
masculí abitudine f , costume, consuetudine f La força del costum , la forza dell'abitudine || plural costumi, usanze f , costumanze f || com de costum come al solito, come di consueto || contreure el costum de prendere l'abitudine di || de costum di solito, di consueto || tenir el costum de avere l'abitudine di
Etimologia: del ll. consuetūdo, -udĭnis, der. de consuescĕre ‘acostumar’, i aquest, de suescĕre, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
masculí
Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie. Ho tenia per costum. Tinc costum d’anar-me’n al llit a les onze. És el costum del país. La força del costum.
de costum D’ordinari. Arribà més tard que de costum.
pluralespecialment Habituds d’un poble o d’un individu des del punt de vista del bé o del mal. Un poble de costums relaxats.
dret Norma jurídica creada sobre la base d’un ús prolongat.
masculí Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie Ho tenia per costum Tinc costum d’anar-me’n al llit a les onze És el costum del país La força del costum de costum D’ordinari Arribà més tard que de costum plural especialment Habituds d’un poble o d’un individu des del punt de vista del bé o del mal Un poble de costums relaxats dret Norma jurídica creada sobre la base d’un ús prolongat