Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

costurer

-a

<title type="display">costurer</title>

Pronúncia: kustuɾé

masculí i femení

[obrer] cosidor.

masculí

capsa o moble

cosidor.

costurer

-a

masculí i femení obrer cosidor masculí capsa o moble cosidor

costurer

-a

costurer

masculí i femení

[obrer] costurero -ra.

masculí

[cosidor] costurero.

costurer

-a

masculí i femení obrer costurero -ra masculí cosidor costurero

■ costurer¹

| costurera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">costurer</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de costura 1a font: 1405

masculí Cosidor.
masculí i femení especialment En els obradors de sastres i de sabaters, obrer que es dedicava al treball de cosir.
femení obsolet Mestra de nenes, encarregada de la costura 3.

Vegeu també:

costurer²

masculí Cosidor masculí i femení especialment En els obradors de sastres i de sabaters, obrer que es dedicava al treball de cosir femení obsolet Mestra de nenes, encarregada de la costura 3 Vegeu també costurer 2

costurer²

| costurera

<title type="display">costurer</title><lbl type="homograph">2</lbl>

adjectiu i masculí i femení De Costur (Alcalatén).

Vegeu també:
costurer¹

costurer²

| costurera

adjectiu i masculí i femení De Costur Alcalatén Vegeu també costurer 1

costurèr, -a

<title type="display">costurèr, -a </title>

nòm m f

Sin.: sarte, modista.

Català:

costurèr, -a

nòm m f Persona que trabalhe en tot hèr vestits Sin sarte, modista Català costurer -a, cosidor -a sastre -essa, modista © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana