Es mostren 594828 resultats

couteau-scie

couteau-scie

coutelas

coutelas

coutelier
-ière

coutelier
-ière

coutellerie

coutellerie

coûter


<title type="display">coûter</title>

Pronúncia: kute
    verb intransitiu
  1. [valoir] costar, valer. Combien ça (ou qu’est-ce que cela) coûte?, quant costa (o quant val) això?
  2. [être pénible] costar, ésser (fer-se) difícil. Ça ne coûte rien d’essayer, no costa res d’intentar-ho.
  3. ça coûte ! popularment sí que és car (això)!
  4. ça coûtera ce que ça coûtera familiarment és igual el que costi (o no s’ha de mirar el preu, o no s’ha d’escatimar res).
  5. coûte que coûte costi el que costi (o tant sí com no, o de totes passades, o a tot preu).
  6. coûter chaud popularment costar un ull de la cara fam (o un ronyó fam, o un colló vulg, o valer un ou pop) [costar molt, ser car].
  7. coûter cher ésser car -a (o costar molts diners, o costar car -a).
    figuradament [avoir des conséquences fâcheuses] costar car -a.
  8. coûter les yeux de la tête (ou la peau des fesses, ou du cul) figuradament i familiarment costar un ull de la cara (o un ronyó).
  9. il n’y a que le premier pas qui coûte sempre costa començar (o els començaments sempre són difícils).
  10. verb transitiu
  11. figuradament [demander] costar. Vous ne savez pas les efforts que ce travail m’a coûtés, no sabeu pas els esforços que m’ha costat aquesta feina.
  12. [causer la perte de qqch] costar. Cette affaire lui a coûté la tranquillité, aquell afer li va costar la tranquil·litat.
  13. coûter la vie à qqn costar la vida a algú.
  14. en coûter costar. Il saura ce qu’il en coûte, ja sabrà el que costa (o ja sabrà quin pa s’hi dona).
  15. en coûter la vie costar la vida. Il vous en coûtera la vie, us (o li) costarà la vida.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

coûter

coûteux
-euse

coûteux
-euse

coutil

coutil

coutre

coutre

coutume


<title type="display">coutume</title>

Pronúncia: kutym
    femení
  1. costum m. Une coutume ancestrale, un costum ancestral.
  2. dret costum m, consuetud.
  3. avoir coutume de tenir costum de (o soler). Elle n’avait pas coutume d’arriver en retard, no tenia costum d’ (o no solia) arribar tard.
  4. de coutume de costum (o habitualment). Elle est plus aimable que de coutume, és més amable que de costum. Comme de coutume, com de costum.
  5. pays de coutume antigament dret país de dret consuetudinari.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

coutume

coutumier
-ière


<title type="display">coutumier</title>

Pronúncia: kutymje -jɛʀ
    adjectiu
  1. habitual, quotidià -ana, de cada dia.
  2. droit coutumier dret consuetudinari.
  3. être coutumier de faire qqch tenir el costum de fer una cosa.
  4. être coutumier du fait ésser-ne reincident (o estar-hi abonat -ada fam).
  5. masculí
  6. costumari [recull de costums].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

coutumier
-ière