Es mostren 594828 resultats

covar


<title type="display">covar</title>

    verb transitiu
  1. (aus)brüten.
  2. figuradament (nach)grübeln (oder brüten) über (ac).
  3. [Krankheit] ausbrüten.
    • ausschwitzen.
  4. covar el foc das Feuer schwelen lassen.
    • am Feuer hocken.
  5. covar patates Kartoffeln in der Glut garen.
  6. verb intransitiu
  7. brüten.
  8. schwelen (Feuer, Leidenschaft).
  9. regionalment (krank oder faul) im Bett liegen.
  10. verb reflexiu
  11. l'arròs s'ha covat der Reis ist verquollen (durch zu langes Stehen).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

covar

covar

<title type="display">covar</title>

verb transitiu covare, incubare. || fig covare, nutrire. Covar un projecte, nutrire un progetto. | [un sentiment] covare, nutrire, alimentare. Covar l'odi, covare odio. || [una malaltia] covare, avere in incubazione. || guarire di una malattia [a letto].

verb intransitiu covare. El foc cova sota la cendra, il fuoco cova sotto la cenere. || fig covare, rimanere coperto -a, essere latente.

verb pronominal scuocersi. Covar-se l'arròs, scuocersi il riso.

covar

covar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">covar</title>

Accessory
Homòfon: cubà
Etimologia: del ll. cŭbare ‘jeure, fer llit’ 1a font: s. XV
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Estar l’ocell (sobre els ous) per donar-los la calor necessària al desenvolupament de l’embrió. La lloca cova una vintena d’ous.
    2. usat absolutament La canària cova.
    1. intransitiu Ésser una cosa mantinguda gairebé apagada, latent, fins a l’hora d’esclatar. El foc que cova sota la cendra.
    2. transitiu figuradament Preparar (alguna cosa) detingudament sense manifestar-la fins que sigui l’hora oportuna. Covar un projecte, una idea. Covar l’odi.
    3. intransitiu figuradament L’odi que cova en el seu cor.
    4. transitiu figuradament Portar latent una malaltia. Fa temps que covava la varicel·la.
  2. transitiu per analogia Fer llit per guarir-se d’un refredat, de la grip. Si vols guarir-te, has de covar.
  3. pronominal Reposar massa alguna menja després de treta del foc. Covar-se l’arròs, la sopa.

covar

covar

<title type="display">covar</title>

    verb
  1. Una gallina o un altre ocell cova els ous quan s'hi posa a sobre i els escalfa fins que surten els pollets.
  2. Es diu que una persona cova una cosa quan hi pensa molt i espera el moment de fer-la.
  3. Covar un constipat o una altra malaltia és portar-los ja uns dies al cos abans que es notin.
  4. usat amb pronom
  5. covar-se l'arròs o un altre aliment és quedar pastós o sec pel fet d'haver-lo deixat molta estona fora del foc.

covar

covar


<title type="display">covar</title>

Pronúncia: kuβá
    verb transitiu
  1. [els ous] couver.
    figuradament [preparar en secret] préparer secrètement, mijoter.
  2. figuradament [portar latent una malaltia] couver. Covar la grip, couver la grippe .
    • [fer llit] garder le lit.
  3. verb intransitiu
  4. couver. El foc cova sota la cendra, le feu couve sous la cendre.
  5. figuradament couver. L'odi cova en el seu cor, la haine couve dans son cœur.
  6. verb pronominal
  7. [l'arròs, la sopa] être pâteux -euse, être épais -aisse, s'épaissir.

covar

covard
-a

covard
-a

covard


<title type="display">covard</title>

pusil·lànime
ésser un gallina
tenir un cor de gallina
coquí
ésser un colló
ésser un caganer (o un cagarina)
ésser un cagacalces
ésser un cagat
ésser un caguerri
ésser un caguetes
ésser un petaner


© Manuel Franquesa

covard

covard
-a

covard
-a

covard
| covarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">covard</title>

Accessory
Etimologia: del fr. ant. coart (actual couard), der. de coe (actual queue) ‘cua’, en el sentit que el covard gira cua per fugir 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té por del perill. És un covard. No ens mostrem tan covards.
  2. adjectiu Propi de la persona que té por del perill. Actes covards.
  3. adjectiu heràldica Dit de tot animal pintat amb la cua entre cames.

covard
| covarda

covard

covard