<title type="display">afligiment</title>
masculí afligimiento, aflicción f.
Es mostren 594844 resultats
afligiment
<title type="display">afligiment</title>
masculí afflizione f.
afligiment
masculí afflizione f
afligiment
<title type="display">afligiment</title>
Pronúncia: əfliʒimén
masculí aflicció.
afligiment
masculí aflicció
afligiment
<title type="display">afligiment</title>
afligiment
masculí aflicció © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
afligiment
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afligiment</title>
Accessory
Etimologia: de afligir
Body
-
masculí
- Acció d’afligir.
- Aflicció.
■
afligiment
masculí Acció d’afligir Aflicció
afligimiento
<title type="display">afligimiento</title>
-
masculí
- [acción de afligir] afligiment.
- [aflicción] aflicció f, afligiment.
afligimiento
masculí acción de afligir afligiment aflicción aflicció f , afligiment
afligir
<title type="display">afligir</title>
-
verb transitiu
- betrüben.
- kränken.
- quälen, peinigen.
- heimsuchen. verb reflexiu
- sich grämen (per über ac).
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
afligir
verb transitiu betrüben kränken quälen, peinigen heimsuchen verb reflexiu sich grämen per über ac © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
afligir
<title type="display">afligir</title>
Pronúncia: əfliʒí
-
verb transitiu
- affliger, frapper, peiner, navrer. verb pronominal
- être affligé -e, s'affliger, se désoler, se tourmenter.
afligir
verb transitiu affliger , frapper , peiner , navrer verb pronominal être affligé -e , s'affliger , se désoler , se tourmenter
afligir
<title type="display">afligir </title>
Body
- v tr Costar desconcèrt e tristesa.
Català: afligir
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
afligir
v tr Costar desconcèrt e tristesa Català afligir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
■
afligir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afligir</title>
Accessory
Etimologia: del ll. affligĕre ‘donar un cop contra alguna cosa, abatre’, der. de fligĕre ‘pegar’ 1a font: s. XIII
Body
-
verb
- transitiu Colpir dolorosament una desgràcia, un mal. La mort del pare ens va afligir a tots. Les plagues que van afligir Egipte.
- pronominal Esdevenir fortament adolorat per una desgràcia, un mal, etc. Arran de la mort del pare ens vam afligir molt.
■
afligir
verb transitiu Colpir dolorosament una desgràcia, un mal La mort del pare ens va afligir a tots Les plagues que van afligir Egipte pronominal Esdevenir fortament adolorat per una desgràcia, un mal, etc Arran de la mort del pare ens vam afligir molt