Es mostren 594828 resultats

creído
-ida

creído
-ida

adjectiu confiado confiat -ada orgulloso cregut -uda creído de sí mismo orgullós o content, o satisfet d'un mateix
Diccionari de sinònims Franquesa

creient


<title type="display">creient</title>

  1. crèdul (→)
    fidel, creient cristià.
    deista, el qui creu en Déu, però no en la revelació.
    teista, creient en l'existència de Déu.
    supersticiós
    religiós, que té una religió.
    Antònims: Incrèdul. Descreient. Menyscreient.
  2. → obedient.



© Manuel Franquesa

creient

crèdul → fidel , creient cristià deista , el qui creu en Déu, però no en la revelació teista , creient en l'existència de Déu supersticiós religiós , que té una religió Antònims Incrèdul Descreient Menyscreient → obedient © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

creient

creient

adjectiu i masculí i femení creyente És un bon creient , es un buen creyente obedient obediente Uns fills molt creients , unos hijos muy obedientes
Diccionari Català Alemany

creient

creient

adjectiu gläubig familiarment Kinder gehorsam masculí i femení eclesiàstic Gläubiger m m/f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

creient

creient

adjectiu credente || obedient ubbidiente, obbediente, buono -a, bravo -a, giudizioso -a masculí i femení credente
Diccionari Català Anglès

creient

creient

adjectiu una persona creient a believer d’infants obedient , well-behaved masculí i femení història eclesiàstica believer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creient</title>

Partició sil·làbica: cre_ient
Etimologia: de creure
  1. adjectiu i masculí i femení Que creu en les doctrines d’una religió, que professa una fe religiosa. Una dona creient. Un bon creient.
  2. adjectiu col·loquialment Obedient, dit especialment dels infants. Uns fills molt creients.

■ creient

adjectiu i masculí i femení Que creu en les doctrines d’una religió, que professa una fe religiosa Una dona creient Un bon creient adjectiu colloquialment Obedient, dit especialment dels infants Uns fills molt creients
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

creient

<title type="display">creient</title>

    adjectiu i nom masculí i femení
  1. Que creu en una religió, que practica una fe religiosa. Els creients estan convençuts que Déu existeix.
    2. adjectiu
  2. Una persona és creient quan fa cas del que li manen. Els fills creients obeeixen els seus pares.

creient

adjectiu i nom masculí i femení Que creu en una religió, que practica una fe religiosa Els creients estan convençuts que Déu existeix adjectiu Una persona és creient quan fa cas del que li manen Els fills creients obeeixen els seus pares
Diccionari Català francès

creient


<title type="display">creient</title>

Pronúncia: kɾəjén
    adjectiu i masculí i femení
  1. croyant -e.
    2. adjectiu
  2. familiarment [obedient] obéissant -e. Tens un fill molt creient, tu as un fils très obéissant.

creient

adjectiu i masculí i femení croyant -e adjectiu familiarment obedient obéissant -e Tens un fill molt creient , tu as un fils très obéissant
Diccionari Català Alemany

creïlla

creïlla

femení valencià botànica i gastronomia patata © Günther Haensch i Abadia de Montserrat