Es mostren 594828 resultats

cridaner
-a

cridaner

    adjectiu
  1. [cridaire] gritón -ona, chillón -ona.
  2. [color] chillón -ona, llamativo -va.

cridaner
-a

adjectiu cridaire gritón -ona , chillón -ona color chillón -ona , llamativo -va
Diccionari Català Anglès

cridaner
-a

cridaner
-a

adjectiu vociferous , loud , loudmouthed color cridaner loud colour masculí i femení loudmouth
DIDAC Diccionari escolar

cridaner

cridaner

adjectiu i nom masculí i femení Que crida molt Els cridaners sovint fan mal de cap adjectiu Un color cridaner és clar, viu i brillant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cridaner
| cridanera

■ cridaner
| cridanera

adjectiu i masculí i femení Que crida molt, que fa crits Quina criatura més cridanera Ets un cridaner adjectiu Dit del color excessivament viu Un color cridaner
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

cridaner
-a

cridaner
-a

adjectiu i masculí i femení cridaire color criard -e
Diccionari de sinònims Franquesa

cridar


<title type="display">cridar</title>

  1. v. intr. Fer crits.
    llançar un crit
    fer un crit
    fer cridòria
    cridar a plens pulmons
    escridar-se Compareu: escridassar-se: esgargamellar-se cridant; també fer-se retrets a crits dues persones.
    bagolar
    esgargamellar-se, cridar en parlar.
    esgolar-se, íd.
    escarcanyar-se, íd.
    escanyar-se, íd.
    esbelegar-se, íd. (Alc.)
    esgaripar, fer esgarips o xiscles.
    esgaldinyar, íd.
    prorrompre en crits
    aücar, fer aücs o cridòria.
    baladrejar, cridar esvalotant.
    xisclar, parlar amb xisclets.
    gatzarejar, fer cridòria.
    gallejar, cridar amb amenaces.
    carinar, cridar estridentment.
    esvalotar
    tabalejar
    marranejar, cridar, un infant que té una rabiola.
    vociferar, parlar a grans crits.
    rugir, parlar cridant amb ràbia.
    clamar
    clamorejar
    bramar, cridar fort (per ext.).
    alçar el diapasó, alçar la veu.
    moure fressa
    Antònims: Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar.
  2. → protestar, reclamar.
  3. Fer crits, un animal.
    bramar (ase)
    bramular, braolar o mugir (bou i afins)
    rugir i, per ext., bramar (el lleó)
    udolar (llop i afins)
    renillar, arniar, aïnar o eguinar (el cavall)
    belar o begallar (ovelles, cabres)
    esbiegar (cabres)
    cloquejar o escatainar (gallines)
    miolar (gat)
    bordar, lladrar o jaupar, clapir o glapir, grinyolar o guinyolar, carinar (el gos)
    esbramegar (l'os)
    esgüellar o güellar (el porc, la llebre, la rata)
    reputegar (el senglar. Alc.)
    raucar (la granota)
    clacar (l'oca)
    grunyir o gardenyar (el porc, la truja)
    grallar (el corb, la gralla)
    cuclejar (la cucala o cornella)
    esgaripar o esgaldinyar (l'òliba, la xibeca, etc.)
    xericar (els ocells petits)
    xerrotejar, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant.
    garrular, íd.
    piular, piuar o piulejar (els pollets de la gallina)
  4. v. tr. Invitar algú a venir.
    convocar, cridar a una reunió.
    evocar, cridar les ànimes dels morts o els dimonis a comparèixer.
    citar (→)
    invitar a venir (o a anar)
    xiular, cridar algú amb un xiulet.
    apellar, cridar un animal. Apella el gos.
    clamar, cridar l'aviram.
    reclamar, cridar un ocell.



© Manuel Franquesa

cridar

v intr Fer crits llançar un crit fer un crit fer cridòria cridar a plens pulmons escridar-se Compareu escridassar-se esgargamellar-se cridant també fer-se retrets a crits dues persones bagolar esgargamellar-se , cridar en parlar esgolar-se , íd escarcanyar-se , íd escanyar-se , íd esbelegar-se , íd Alc esgaripar , fer esgarips o xiscles esgaldinyar , íd prorrompre en crits aücar , fer aücs o cridòria baladrejar , cridar esvalotant xisclar , parlar amb xisclets gatzarejar , fer cridòria gallejar , cridar amb amenaces carinar , cridar estridentment esvalotar tabalejar marranejar , cridar, un…
Diccionari der aranés

cridar

<title type="display">cridar </title>

    v tr intr
  1. Nomentar. Ex.: Com te crides?
  2. Hèr crits.
  3. Lheuar un clam.

    4. Català: 1. anomenar-se, dir-se: Com et dius?; 2. cridar; escridassar; 3. clamar, exclamar-se


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cridar

v tr intr Nomentar Ex Com te crides Hèr crits Lheuar un clam Català 1 anomenar-se, dir-se Com et dius 2 cridar escridassar 3 clamar, exclamar-se © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

cridar

cridar

    verb intransitiu
  1. [fer crits] gritar, chillar.
  2. [parlar molt alt] gritar, vocear, vociferar, hablar a voces (o a voz en grito), chillar.
  3. [fer sentir una protesta] gritar. Cridar contra els actors, gritar contra los actores.
    4. verb transitiu
  4. [dir a crits] gritar. Cridar foc, gritar fuego.
  5. pedir a gritos. Cridar auxili, pedir auxilio a gritos.
  6. [fer una crida, un pregó] pregonar.
  7. [fer venir] llamar. Cridar el metge, llamar al médico.
  8. [el nom d'algú en veu alta] llamar, nombrar. Han passat llista i no m'han cridat, han pasado lista y no me han nombrado.
  9. figuradament [atreure] llamar. Cridar l'atenció d'algú, llamar la atención de alguien.
  10. figuradament [menjar, beguda] pedir, exigir. Aquesta carn crida vi, esta carne pide vino.

cridar

verb intransitiu fer crits gritar , chillar parlar molt alt gritar , vocear , vociferar , hablar a voces o a voz en grito , chillar fer sentir una protesta gritar Cridar contra els actors , gritar contra los actores verb transitiu dir a crits gritar Cridar foc , gritar fuego pedir a gritos Cridar auxili , pedir auxilio a gritos fer una crida, un pregó pregonar fer venir llamar Cridar el metge , llamar al médico el nom d'algú en veu alta llamar , nombrar Han passat llista i no m'han cridat , han pasado lista y no me han nombrado figuradament atreure llamar Cridar…
Conjugador Català

cridar


<title type="display">cridar</title>

    1. INFINITIU

    1. cridar

    2. GERUNDI

    1. cridant

    3. PARTICIPI

    1. cridat
    2. cridada
    3. cridats
    4. cridades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. crido
      2. crides
      3. crida
      4. cridem
      5. crideu
      6. criden

      2. IMPERFET

      1. cridava
      2. cridaves
      3. cridava
      4. cridàvem
      5. cridàveu
      6. cridaven

      3. PASSAT

      1. cridí
      2. cridares
      3. cridà
      4. cridàrem
      5. cridàreu
      6. cridaren

      4. FUTUR

      1. cridaré
      2. cridaràs
      3. cridarà
      4. cridarem
      5. cridareu
      6. cridaran

      5. CONDICIONAL

      1. cridaria
      2. cridaries
      3. cridaria
      4. cridaríem
      5. cridaríeu
      6. cridarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cridi
      2. cridis
      3. cridi
      4. cridem
      5. crideu
      6. cridin

      2. IMPERFET

      1. cridés
      2. cridessis
      3. cridés
      4. cridéssim
      5. cridéssiu
      6. cridessin

    6. IMPERATIU

    1. crida
    2. cridi
    3. cridem
    4. crideu
    5. cridin

cridar

INFINITIU cridar GERUNDI cridant PARTICIPI cridat cridada cridats cridades INDICATIU PRESENT crido crides crida cridem crideu criden IMPERFET cridava cridaves cridava cridàvem cridàveu cridaven PASSAT cridí cridares cridà cridàrem cridàreu cridaren FUTUR cridaré cridaràs cridarà cridarem cridareu cridaran CONDICIONAL cridaria cridaries cridaria cridaríem cridaríeu cridarien SUBJUNTIU PRESENT cridi cridis cridi cridem crideu cridin IMPERFET cridés cridessis cridés cridéssim cridéssiu cridessin IMPERATIU crida cridi cridem crideu cridin
Diccionari Català Alemany

cridar


<title type="display">cridar</title>

    verb intransitiu
  1. schreien.
    1. [plötzlich] aufschreien.
    2. [sehr wütend; befehlend] brüllen.
  2. [sich bemerkbar machen] rufen.
  3. no cridis! schrei nicht (so)!
  4. parlar cridant laut(hals) sprechen.
  5. vaig cridar de dolor ich schrie vor Schmerz auf.
  6. jo vinga cridar, però ningú no em sentia ich rief und rief, aber niemand hörte mich.
  7. cridar fins a tornar-se ronc sich heiser schreien bzw rufen.
  8. cridar contra (algú) od (una cosa) auf (oder über, gegen) jemanden oder etwas schimpfen.
    9. verb transitiu
  9. [etwas] rufen.
    • [lauter] schreien bzw brüllen.
  10. [nach jemandem oder einer Sache] rufen bzw schreien.
    • [jemanden oder etwas] rufen, herbeirufen.
  11. [jemanden beim Namen oder öffentlich; jemandes Namen] aufrufen.
  12. [jemanden persönlich] wecken.
  13. [Waren, Nachrichten] aus-rufen, -schreien.
  14. [etwas spontan] ausrufen.
  15. [jemandem etwas] zurufen.
  16. [jemanden] anschreien bzw anbrüllen.
  17. figuradament an-ziehen, -locken.
    1. [nach einer Sache] schreien.
    2. verlangen.
  18. el malalt cridava esgargamellant-se el metge der Kranke schrie lauthals nach dem Arzt.
  19. crideu el metge (un taxi)! ruft den Arzt (ein Taxi)!
  20. l'han cridat al telèfon man hat ihn ans Telefon gerufen.
  21. ens criden a dinar wir werden zum Mittagessen gerufen.
  22. la teva mare et crida deine Mutter ruft nach dir bzw ruft dich.
  23. el deure em crida die Pflicht ruft mich.
  24. demà crida'm a les sis! weck mich morgen um sechs!
  25. cridar a files militar einberufen.
  26. cridar auxili um Hilfe rufen.
  27. fer cridar (una cosa) etwas ausrufen lassen.
  28. a mi no em cridis! schrei mich nicht an!
  29. aquestes punxes criden el llamp diese Spitzen ziehen Blitze an.
  30. aquest formatge crida vi dieser Käse verlangt nach Wein.
  31. això crida venjança das schreit nach Rache.
  32. ell sempre vol cridar l'atenció er will immer die Aufmerksamkeit auf sich lenken.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cridar

verb intransitiu schreien plötzlich aufschreien sehr wütend befehlend brüllen sich bemerkbar machen rufen no cridis schrei nicht so parlar cridant lauthals sprechen vaig cridar de dolor ich schrie vor Schmerz auf jo vinga cridar, però ningú no em sentia ich rief und rief, aber niemand hörte mich cridar fins a tornar-se ronc sich heiser schreien bzw rufen cridar contra algú od una cosa auf oder über, gegen jemanden oder etwas schimpfen verb transitiu etwas rufen • lauter schreien bzw brüllen nach jemandem oder einer Sache rufen bzw schreien • jemanden oder etwas…