Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

cruixir

<title type="display">cruixir</title>

Pronúncia: kɾuʃí

verb intransitiu

[de fulles, seda, paper] to rustle.
[de fusta, mobles] to creak.
[d’os] to crack.
[de grava] to crunch.
[de dents] to grind, gnash.
to chatter.
[d’un objecte cremant] to crackle.

verb transitiu

to tire out, weary, exhaust.

cruixir

present d’indicatiu singular 1 cruixo, 2 cruixes, 3 cruix plural 1 cruixim, 2 cruixiu, 3 cruixen altres temps fugir verb intransitiu de fulles, seda, paper to rustle de fusta, mobles to creak d’os to crack de grava to crunch de dents to grind , gnash to chatter d’un objecte cremant to crackle verb transitiu to tire out , weary , exhaust

cruixir

<title type="display">cruixir</title>

[pr ind cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen] verb intransitiu [una peça de seda] frusciare. || scricchiolare, crocchiare. || [el cos] scricchiolare, cigolare. || [les dents] stridere, digrignare.

verb transitiu [capolar] estenuare, sfinire, spossare. || estar ben cruixit essere sfinito -a (o stremato -a).

cruixir

pr ind cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen verb intransitiu una peça de seda frusciare || scricchiolare, crocchiare || el cos scricchiolare, cigolare || les dents stridere, digrignare verb transitiu capolar estenuare, sfinire, spossare || estar ben cruixit essere sfinito -a o stremato -a

cruixir

<title type="display">cruixir</title>

[! Conjugació: cruixes]

verb

Fer un seguit de petits sorolls algunes coses quan s'arruguen, es trenquen, es dobleguen o freguen entre si. Quan camines per algunes cases antigues, les bigues cruixen.
Fer soroll les dents quan freguen les de dalt amb les de baix.
Diem que una feina, una caminada, un gran esforç ens ha cruixit si ens ha deixat molt cansats.

cruixir

Conjugació cruixes verb Fer un seguit de petits sorolls algunes coses quan s'arruguen, es trenquen, es dobleguen o freguen entre si Quan camines per algunes cases antigues, les bigues cruixen Fer soroll les dents quan freguen les de dalt amb les de baix Diem que una feina, una caminada, un gran esforç ens ha cruixit si ens ha deixat molt cansats

■ cruixir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cruixir</title>

Partició sil·làbica: crui_xir
Etimologia: d’origen incert, probablement onomatopeic 1a font: s. XIII

verb

[pr ind sing 2 cruixes]

intransitiu
1. Fer un seguit de petits sorolls com el que fa una peça de seda en manejar-la. M’agrada que el pa cruixi.
2. Fer un cos un soroll pel fregadís de les seves parts o partícules entre elles. La fusta cruixia de nit.
3. Fer soroll les dents en fregar les de dalt amb les de baix.
transitiu figuradament Capolar, fatigar, fortament (el cos). Aquella cursa el va cruixir. He treballat deu hores seguides: estic cruixit!

■ cruixir

verb pr ind sing 2 cruixes intransitiu Fer un seguit de petits sorolls com el que fa una peça de seda en manejar-la M’agrada que el pa cruixi Fer un cos un soroll pel fregadís de les seves parts o partícules entre elles La fusta cruixia de nit Fer soroll les dents en fregar les de dalt amb les de baix transitiu figuradament Capolar, fatigar, fortament el cos Aquella cursa el va cruixir He treballat deu hores seguides estic cruixit

cruixir

<title type="display">cruixir</title>

Pronúncia: kɾuʃí

verb intransitiu

[la fullaraca] crisser.
[la seda] froufrouter.
[les dents] grincer.
[la fusta] craquer.

verb transitiu

[fatigar] éreinter, épuiser, harasser. Estic ben cruixir, je suis épuisé.

cruixir

verb intransitiu la fullaraca crisser la seda froufrouter les dents grincer la fusta craquer verb transitiu fatigar éreinter , épuiser , harasser Estic ben cruixir , je suis épuisé