Es mostren 594823 resultats

afrau [o frau]

afrau [o frau]

→ congost © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

afrecho

afrecho

masculí salvado segó
Diccionari Català francès

afrenellament

afrenellament

masculí marina, marítim action de rabaner
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afrenellament

■ afrenellament

masculí Acció d’afrenellar
Traducció
Conjugador Català

afrenellar


<title type="display">afrenellar</title>

    1. INFINITIU

    1. afrenellar

    2. GERUNDI

    1. afrenellant

    3. PARTICIPI

    1. afrenellat
    2. afrenellada
    3. afrenellats
    4. afrenellades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. afrenello
      2. afrenelles
      3. afrenella
      4. afrenellem
      5. afrenelleu
      6. afrenellen

      2. IMPERFET

      1. afrenellava
      2. afrenellaves
      3. afrenellava
      4. afrenellàvem
      5. afrenellàveu
      6. afrenellaven

      3. PASSAT

      1. afrenellí
      2. afrenellares
      3. afrenellà
      4. afrenellàrem
      5. afrenellàreu
      6. afrenellaren

      4. FUTUR

      1. afrenellaré
      2. afrenellaràs
      3. afrenellarà
      4. afrenellarem
      5. afrenellareu
      6. afrenellaran

      5. CONDICIONAL

      1. afrenellaria
      2. afrenellaries
      3. afrenellaria
      4. afrenellaríem
      5. afrenellaríeu
      6. afrenellarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. afrenelli
      2. afrenellis
      3. afrenelli
      4. afrenellem
      5. afrenelleu
      6. afrenellin

      2. IMPERFET

      1. afrenellés
      2. afrenellessis
      3. afrenellés
      4. afrenelléssim
      5. afrenelléssiu
      6. afrenellessin

    6. IMPERATIU

    1. afrenella
    2. afrenelli
    3. afrenellem
    4. afrenelleu
    5. afrenellin

afrenellar

INFINITIU afrenellar GERUNDI afrenellant PARTICIPI afrenellat afrenellada afrenellats afrenellades INDICATIU PRESENT afrenello afrenelles afrenella afrenellem afrenelleu afrenellen IMPERFET afrenellava afrenellaves afrenellava afrenellàvem afrenellàveu afrenellaven PASSAT afrenellí afrenellares afrenellà afrenellàrem afrenellàreu afrenellaren FUTUR afrenellaré afrenellaràs afrenellarà afrenellarem afrenellareu afrenellaran CONDICIONAL afrenellaria afrenellaries afrenellaria afrenellaríem afrenellaríeu afrenellarien SUBJUNTIU PRESENT afrenelli afrenellis afrenelli afrenellem afrenelleu…
Diccionari Català Castellà

afrenellar

afrenellar

verb transitiu marina, marítim afrenillar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afrenellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afrenellar</title>

Etimologia: de frenell 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. història militar Lligar entre ells, un cop abarloats, diversos vaixells amb frenells per tal de formar, abans d’entrar en combat, un conjunt compacte a fi d’impedir als vaixells enemics el pas entre els vaixells propis.
  2. marina, marítim Fermar amb frenells, especialment el guió d’un rem al fons d’un bot.

■ afrenellar

verb transitiu història militar Lligar entre ells, un cop abarloats, diversos vaixells amb frenells per tal de formar, abans d’entrar en combat, un conjunt compacte a fi d’impedir als vaixells enemics el pas entre els vaixells propis marina, marítim Fermar amb frenells, especialment el guió d’un rem al fons d’un bot
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

afrenellar


<title type="display">afrenellar</title>

Pronúncia: əfɾənəʎá
verb transitiu marina, marítim rabaner, rabanter.
• història i ciències militars amarrer à l'aide de rabans plusieurs navires entre eux, avant d'engager un combat, pour couper tout passage à l'ennemi.

afrenellar

verb transitiu marina, marítim rabaner , rabanter • història i ciències militars amarrer à l'aide de rabans plusieurs navires entre eux , avant d'engager un combat , pour couper tout passage à l'ennemi
Diccionari Castellà Català

afrenillar

afrenillar

verb transitiu marina, marítim afrenellar
Diccionari Castellà Català

afrenta


<title type="display">afrenta</title>

    femení
  1. [ofensa] afront m, afrontament m. Hacer una afrenta a alguien, fer un afront a algú.
  2. [agravio] greuge m.
  3. [deshonra] afront m, vergonya, deshonor m [o f]. Este vicio es para él una afrenta terrible, aquest vici li és un afront terrible.

afrenta

femení ofensa afront m , afrontament m Hacer una afrenta a alguien , fer un afront a algú agravio greuge m deshonra afront m , vergonya , deshonor m o f Este vicio es para él una afrenta terrible , aquest vici li és un afront terrible