Es mostren 594828 resultats

cucul

cucul

adjectiu familiarment carrincló -ona, cursi © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Anglès

cucúlid

cucúlid

masculí ornitologia bird of the cuckoo family
Diccionari Francès Català

cuculidés

cuculidés

masculí plural ornitologia cucúlids © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

cucúlids

cucúlids

masculí plural ornitologia Kuckucke m pl © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cucúlids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cucúlids</title>

Etimologia: del ll. cucūlus ‘cucut’ i -id
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells, la principal de l’ordre dels cuculiformes, de cua llarga i d’ales afilades, amb el bec lleugerament corb a la punta, que comprèn el cucut i el cucut reial.
  2. singular Ocell de la família dels cucúlids.

■ cucúlids

masculí ornitologia plural Família d’ocells, la principal de l’ordre dels cuculiformes, de cua llarga i d’ales afilades, amb el bec lleugerament corb a la punta, que comprèn el cucut i el cucut reial singular Ocell de la família dels cucúlids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuculiformes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuculiformes</title>

Etimologia: del ll. cucūlus, -i ‘cucut’ i -forme
    masculí ornitologia
  1. plural Ordre d’ocells que tenen quatre dits, dos cap endavant i dos cap endarrere, proveïts d’ungles llargues i fortes, que comprèn els cucuts i els anins.
  2. singular Ocell de l’ordre dels cuculiformes.

■ cuculiformes

masculí ornitologia plural Ordre d’ocells que tenen quatre dits, dos cap endavant i dos cap endarrere, proveïts d’ungles llargues i fortes, que comprèn els cucuts i els anins singular Ocell de l’ordre dels cuculiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuculla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuculla</title>

Etimologia: del ll. cuculla ‘caputxa’ 1a font: 1618
    femení dialectal
  1. Cim agut d’una muntanya.
  2. Part superior de forma aguda, generalment cònica, d’un edifici o de qualsevol obra de construcció. La cuculla d’un molí, d’un campanar.

■ cuculla

femení dialectal Cim agut d’una muntanya Part superior de forma aguda, generalment cònica, d’un edifici o de qualsevol obra de construcció La cuculla d’un molí, d’un campanar
Gran Diccionari de la llengua catalana

cucul·lat
| cucul·lada

cucul·lat
| cucul·lada

adjectiu botànica Cuculliforme
Diccionari Francès Català

cuculle

cuculle

femení cristianisme caputxa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

cucul·liforme

cucul·liforme

adjectiu botànica de forma de capucha