Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

culminar

<title type="display">culminar</title>

1. culminar
1. culminant
1. culminat
2. culminada
3. culminats
4. culminades
1. 1. culmino
  2. culmines
  3. culmina
  4. culminem
  5. culmineu
  6. culminen
2. 1. culminava
  2. culminaves
  3. culminava
  4. culminàvem
  5. culminàveu
  6. culminaven
3. 1. culminí
  2. culminares
  3. culminà
  4. culminàrem
  5. culminàreu
  6. culminaren
4. 1. culminaré
  2. culminaràs
  3. culminarà
  4. culminarem
  5. culminareu
  6. culminaran
5. 1. culminaria
  2. culminaries
  3. culminaria
  4. culminaríem
  5. culminaríeu
  6. culminarien
1. 1. culmini
  2. culminis
  3. culmini
  4. culminem
  5. culmineu
  6. culminin
2. 1. culminés
  2. culminessis
  3. culminés
  4. culminéssim
  5. culminéssiu
  6. culminessin
1. culmina
2. culmini
3. culminem
4. culmineu
5. culminin

culminar

INFINITIU culminar GERUNDI culminant PARTICIPI culminat culminada culminats culminades INDICATIU PRESENT culmino culmines culmina culminem culmineu culminen IMPERFET culminava culminaves culminava culminàvem culminàveu culminaven PASSAT culminí culminares culminà culminàrem culminàreu culminaren FUTUR culminaré culminaràs culminarà culminarem culminareu culminaran CONDICIONAL culminaria culminaries culminaria culminaríem culminaríeu culminarien SUBJUNTIU PRESENT culmini culminis culmini culminem culmineu culminin IMPERFET culminés culminessis culminés culminéssim culminéssiu culminessin…

culminar

<title type="display">culminar</title>

verb intransitiu culminar.

culminar

verb intransitiu culminar

■ culminar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culminar</title>

Etimologia: del ll. culminare, íd., der. de culmen, -ĭnis ‘cim’

verb

intransitiu Una cosa atènyer el punt més alt en grandària, en força, en poder, en rang, etc. El regnat de Jaume I culminà amb la conquesta de Mallorca i València. Tot el procés de renovació culminà amb l’elecció del nou president.
transitiu Acabar satisfactòriament. Amb això he culminat la meva obra.

■ culminar

verb intransitiu Una cosa atènyer el punt més alt en grandària, en força, en poder, en rang, etc El regnat de Jaume I culminà amb la conquesta de Mallorca i València Tot el procés de renovació culminà amb l’elecció del nou president transitiu Acabar satisfactòriament Amb això he culminat la meva obra

culminar

<title type="display">culminar</title>

Pronúncia: kulminá

verb intransitiu

to reach its highest point, reach a peak.
to culminate.

culminar

verb intransitiu to reach its highest point , reach a peak to culminate

culminar

<title type="display">culminar</title>

verb intransitiu

astrologia, astronomia i figuradament kulminieren (en in dat).
figuradament auch seinen Gipfel-, Höhe-punkt erreichen.
1. gipfeln (en in dat).
2. herauslaufen (auf ac).
3. enden (mit dat).

culminar

verb intransitiu astrologia, astronomia i figuradament kulminieren en in dat figuradament auch seinen Gipfel-, Höhe-punkt erreichen gipfeln en in dat herauslaufen auf ac enden mit dat © Günther Haensch i Abadia de Montserrat