Es mostren 594823 resultats

afrontar


<title type="display">afrontar</title>

  1. v. tr. Oposar front a front.
    acarar
    enfrontar
    encarar
  2. Resistir a algú sense acovardir-se.
    plantar cara
    fer cara
    desafiar
  3. Fer un afront. → ofendre.
  4. v. intr. Ésser contigu un territori a un altre.
    fronterejar
    confinar
    confrontar
    termenejar



© Manuel Franquesa

afrontar

v tr Oposar front a front acarar enfrontar encarar Resistir a algú sense acovardir-se plantar cara fer cara desafiar Fer un afront → ofendre v intr Ésser contigu un territori a un altre fronterejar confinar confrontar termenejar © Manuel Franquesa
Conjugador Català

afrontar


<title type="display">afrontar</title>

    1. INFINITIU

    1. afrontar

    2. GERUNDI

    1. afrontant

    3. PARTICIPI

    1. afrontat
    2. afrontada
    3. afrontats
    4. afrontades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. afronto
      2. afrontes
      3. afronta
      4. afrontem
      5. afronteu
      6. afronten

      2. IMPERFET

      1. afrontava
      2. afrontaves
      3. afrontava
      4. afrontàvem
      5. afrontàveu
      6. afrontaven

      3. PASSAT

      1. afrontí
      2. afrontares
      3. afrontà
      4. afrontàrem
      5. afrontàreu
      6. afrontaren

      4. FUTUR

      1. afrontaré
      2. afrontaràs
      3. afrontarà
      4. afrontarem
      5. afrontareu
      6. afrontaran

      5. CONDICIONAL

      1. afrontaria
      2. afrontaries
      3. afrontaria
      4. afrontaríem
      5. afrontaríeu
      6. afrontarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. afronti
      2. afrontis
      3. afronti
      4. afrontem
      5. afronteu
      6. afrontin

      2. IMPERFET

      1. afrontés
      2. afrontessis
      3. afrontés
      4. afrontéssim
      5. afrontéssiu
      6. afrontessin

    6. IMPERATIU

    1. afronta
    2. afronti
    3. afrontem
    4. afronteu
    5. afrontin

afrontar

INFINITIU afrontar GERUNDI afrontant PARTICIPI afrontat afrontada afrontats afrontades INDICATIU PRESENT afronto afrontes afronta afrontem afronteu afronten IMPERFET afrontava afrontaves afrontava afrontàvem afrontàveu afrontaven PASSAT afrontí afrontares afrontà afrontàrem afrontàreu afrontaren FUTUR afrontaré afrontaràs afrontarà afrontarem afrontareu afrontaran CONDICIONAL afrontaria afrontaries afrontaria afrontaríem afrontaríeu afrontarien SUBJUNTIU PRESENT afronti afrontis afronti afrontem afronteu afrontin IMPERFET afrontés afrontessis afrontés afrontéssim afrontéssiu afrontessin…
Diccionari Català Anglès

afrontar


<title type="display">afrontar</title>

Pronúncia: əfɾuntá
    verb transitiu
  1. [dues persones, etc.] to bring face to face
  2. [perill, problema, enemic, etc.] to confront, face.
  3. to face up to.
  4. to affront, insult, outrage.
    5. verb intransitiu
  5. afrontar amb to border on, be adjacent to, be bounded by.

afrontar

verb transitiu dues persones, etc to bring face to face perill, problema, enemic, etc to confront , face to face up to to affront , insult , outrage verb intransitiu afrontar amb to border on , be adjacent to , be bounded by
Diccionari der aranés

afrontar

<title type="display">afrontar </title>

    v tr Hèr front a un enemic, perilh o dificultat.

    Català: afrontar, enfrontar-se a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

afrontar

v tr Hèr front a un enemic, perilh o dificultat Català afrontar, enfrontar-se a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

afrontar

afrontar

    verb transitiu
  1. [acarar] afrontar, enfrentar, poner frente a frente.
  2. [fer cara] afrontar, arrostrar, hacer frente a.
  3. [fer un afront] afrentar, baldonar, baldonear.
    4. verb intransitiu
  4. [una heretat, etc] lindar, colindar, limitar.

afrontar

verb transitiu acarar afrontar , enfrentar , poner frente a frente fer cara afrontar , arrostrar , hacer frente a fer un afront afrentar , baldonar , baldonear verb intransitiu una heretat, etc lindar , colindar , limitar
Diccionari Castellà Català

afrontar

afrontar

verb transitiu afrontar , fer cara a , resistir Afrontar una situación difícil , afrontar una situació difícil dos personas afrontar , acarar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afrontar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afrontar</title>

Etimologia: de front 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu Oposar front a front, encontrar, acarar. Afrontar dues persones.
  2. intransitiu Ésser contigu un territori, una heretat, un camp, etc., a un altre. La casa afronta amb la riera.
  3. transitiu Fer cara, resistir sense acovardir-se. Afrontar les contrarietats.
  4. transitiu Fer un afront. Les paraules del ministre van afrontar la pagesia.

■ afrontar

verb transitiu Oposar front a front, encontrar, acarar Afrontar dues persones intransitiu Ésser contigu un territori, una heretat, un camp, etc, a un altre La casa afronta amb la riera transitiu Fer cara, resistir sense acovardir-se Afrontar les contrarietats transitiu Fer un afront Les paraules del ministre van afrontar la pagesia
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

afrontar

<title type="display">afrontar</title>

    verb
  1. Plantar cara a algú o a alguna cosa sense tenir por. A vegades no ens atrevim a afrontar els problemes.
  2. Posar dues persones l'una al davant de l'altra per saber quina de les dues diu la veritat. A vegades, els jutges afronten testimonis que expliquen la mateixa cosa de maneres diferents.

afrontar

verb Plantar cara a algú o a alguna cosa sense tenir por A vegades no ens atrevim a afrontar els problemes Posar dues persones l'una al davant de l'altra per saber quina de les dues diu la veritat A vegades, els jutges afronten testimonis que expliquen la mateixa cosa de maneres diferents
Diccionari Català francès

afrontar


<title type="display">afrontar</title>

Pronúncia: əfɾuntá
    verb transitiu
  1. [acarar] affronter.
  2. figuradament [fer cara] affronter, faire face, faire front, braver. Afrontar la mort, els perills, braver la mort, le danger. Afrontar les conseqüències, faire face aux conséquences.
  3. [fer un afront] outrager, offenser, faire affront à, insulter.
    4. verb intransitiu
  4. [un terreny] être contigu -ë, être limitrophe, être attenant -e à, confiner à, être tout proche, être voisin -e, avoisiner tr.

afrontar

verb transitiu acarar affronter figuradament fer cara affronter , faire face , faire front , braver Afrontar la mort, els perills , braver la mort, le danger Afrontar les conseqüències , faire face aux conséquences fer un afront outrager , offenser , faire affront à , insulter verb intransitiu un terreny être contigu -ë , être limitrophe , être attenant -e à , confiner à , être tout proche , être voisin -e , avoisiner tr
Diccionari Català Anglès

afrontat
-ada

afrontat
-ada

adjectiu heràldica affronty