Es mostren 594823 resultats

abatir


<title type="display">abatir</title>

    verb transitiu
  1. [bajar, hacer bajar] abatre, abaixar, arriar. Abatir las velas, abatre les veles.
  2. [derribar] abatre, enderrocar. Abatir una fortaleza, abatre una fortalesa.
  3. [tumbar] abatre, ajeure. Abatir un asiento, abatre un seient.
  4. figuradament [humillar] abatre, confondre, humiliar. Abatir el orgullo, abatre l'orgull.
  5. [desmontar] desparar, desfer, desmuntar. Abatir una tienda de campaña, desparar una tenda de campanya.
  6. abatir el rumbo marina, marítim abatre's.
    7. verb intransitiu
  7. marina, marítim abatre's pron, derivar.
    8. verb pronominal
  8. [arrojarse] abatre's, llançar-se.
  9. [desanimarse] abatre's, aclaparar-se.

abatir

verb transitiu bajar, hacer bajar abatre , abaixar , arriar Abatir las velas , abatre les veles derribar abatre , enderrocar Abatir una fortaleza , abatre una fortalesa tumbar abatre , ajeure Abatir un asiento , abatre un seient figuradament humillar abatre , confondre , humiliar Abatir el orgullo , abatre l'orgull desmontar desparar , desfer , desmuntar Abatir una tienda de campaña , desparar una tenda de campanya abatir el rumbo marina, marítim abatre's verb intransitiu marina, marítim abatre's pron , derivar verb pronominal arrojarse abatre's , llançar-se…
Diccionari Francès Català

abatis

abatis

masculí abattis © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abató

■ abató

masculí història Escolà que en algunes abadies i collegiates medievals parodiava les funcions d’abat des del dia dels Innocents fins a la capvuitada de Nadal
Diccionari Castellà Català

abatojar

abatojar

verb transitiu batojar batollar , perxejar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abatoll

■ abatoll

masculí dialectal Acció d’abatollar l’efecte Soroll estrepitós renou Entre tantes criatures, quin abatoll
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abatollar

■ abatollar

verb transitiu dialectal Batollar Fer una cosa apressadament
Conjugador Català

abatre


<title type="display">abatre</title>

    1. INFINITIU

    1. abatre

    2. GERUNDI

    1. abatent

    3. PARTICIPI

    1. abatut
    2. abatuda
    3. abatuts
    4. abatudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. abato
      2. abats
      3. abat
      4. abatem
      5. abateu
      6. abaten

      2. IMPERFET

      1. abatia
      2. abaties
      3. abatia
      4. abatíem
      5. abatíeu
      6. abatien

      3. PASSAT

      1. abatí
      2. abateres
      3. abaté
      4. abatérem
      5. abatéreu
      6. abateren

      4. FUTUR

      1. abatré
      2. abatràs
      3. abatrà
      4. abatrem
      5. abatreu
      6. abatran

      5. CONDICIONAL

      1. abatria
      2. abatries
      3. abatria
      4. abatríem
      5. abatríeu
      6. abatrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. abati
      2. abatis
      3. abati
      4. abatem
      5. abateu
      6. abatin

      2. IMPERFET

      1. abatés
      2. abatessis
      3. abatés
      4. abatéssim
      5. abatéssiu
      6. abatessin

    6. IMPERATIU

    1. abat
    2. abati
    3. abatem
    4. abateu
    5. abatin

abatre

INFINITIU abatre GERUNDI abatent PARTICIPI abatut abatuda abatuts abatudes INDICATIU PRESENT abato abats abat abatem abateu abaten IMPERFET abatia abaties abatia abatíem abatíeu abatien PASSAT abatí abateres abaté abatérem abatéreu abateren FUTUR abatré abatràs abatrà abatrem abatreu abatran CONDICIONAL abatria abatries abatria abatríem abatríeu abatrien SUBJUNTIU PRESENT abati abatis abati abatem abateu abatin IMPERFET abatés abatessis abatés abatéssim abatéssiu abatessin IMPERATIU abat abati abatem abateu abatin
Diccionari de sinònims Franquesa

abatre


<title type="display">abatre</title>

  1. Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç.
    enderrocar o derrocar
    derruir
    demolir
    tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar.
    aterrar. Aterrar una paret.
    arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl.
    aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat).
    esfondrar
    ensorrar
    tombar. El vent ha tombat una paret.
    aclaparar. Aclaparar un roure.
    arraulir, fer caure a terra una persona
    estassar
    estossar
    estossinar (una persona)
    fer caure
    talar, arrasar poblats enderrocant, cremant.
    arranar (un poble, un edifici)
    terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell?
    arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra.
    sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari.
    abocar, fer caure de boca a terra.
    subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert.
    enrunar (un edifici)
    capitombar, fer caure de cap una persona.
    estesar, deixar estès algú a terra.
    fer abat (d'una cosa), abatre-la.
    → enderrocar, destruir.
  2. Fer perdre a algú la seva força física.
    aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat.
    aclaparar (→)
    postrar o prostrar
    aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat.
    esgotar o exhaurir
    aplanar
    atropellar
    baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit.
    doblegar (fig.)
    col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals.
    enllangorir, causar llangor.
    enervar
    esbraonar, fer perdre el vigor.
    Antònims: Reforçar. Restablir.
  3. Fer perdre el coratge, la força moral.
    aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat.
    atuir. Tantes calamitats l'han atuït.
    desmoralitzar
    deprimir
    consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats.
    descoratjar
    desanimar
    acovardir
    Antònims: Reconfortar.
  4. (abatre's pron.)
    decaure
    defallir
    candir-se
    decandir-se
    llanguir
  5. → debilitar -se, descoratjar -se.



© Manuel Franquesa

abatre

Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç enderrocar o derrocar derruir demolir tomar dial La casa és massa vella i l'haurem de tomar aterrar Aterrar una paret arrasar o assolar , abatre fins arran del sòl aclucar també s'usa com a v pron La teulada s'ha aclucat esfondrar ensorrar tombar El vent ha tombat una paret aclaparar Aclaparar un roure arraulir , fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar una persona fer caure talar , arrasar poblats enderrocant, cremant arranar un poble, un edifici terrejar , fer caure a terra un adversari Com t'has deixat terrejar per un…
Diccionari Català Castellà

abatre


<title type="display">abatre</title>

    verb transitiu
  1. [tirar a terra] abatir, derrocar, derribar. Abatre una paret, derribar una pared.
  2. [ajeure] abatir, tumbar. Abatre el respatller d'un seient, abatir el respaldo de un asiento.
  3. [un avió] derribar, abatir, echar abajo.
  4. [una vela, una bandera] abatir, arriar.
  5. [descomptar] descontar, rebajar.
  6. figuradament abatir, hundir, hacer migas fam. Abatre la moral, hundir la moral.
  7. abatre el joc (o les cartes) jocs d'entreteniment enseñar las cartas, poner las cartas boca arriba (o sobre la mesa).
    8. verb pronominal
  8. [un ocell, un avió] abatirse, arrojarse, lanzarse, abalanzarse. S'abaté sobre la presa, se abatió sobre la presa.
  9. [fer fallida] quebrar intr.
  10. marina, marítim [separar-se cap a sotavent] abatir intr, abatir el rumbo. El vaixell s'abaté, el barco abatió.
  11. figuradament [desanimar-se] abatirse.

abatre

verb transitiu tirar a terra abatir , derrocar , derribar Abatre una paret , derribar una pared ajeure abatir , tumbar Abatre el respatller d'un seient , abatir el respaldo de un asiento un avió derribar , abatir , echar abajo una vela, una bandera abatir , arriar descomptar descontar , rebajar figuradament abatir , hundir , hacer migas fam Abatre la moral , hundir la moral abatre el joc o les cartes jocs d'entreteniment enseñar las cartas , poner las cartas boca arriba o sobre la mesa verb pronominal un ocell, un avió abatirse , arrojarse , lanzarse , abalanzarse S'…
Diccionari Català Alemany

abatre


<title type="display">abatre</title>

    verb transitiu
  1. nieder-reißen, -werfen, -schlagen.
  2. figuradament entmutigen, mutlos machen.
  3. comerç herabsetzen, reduzieren.
  4. abatre un arbre einen Baum fällen.
  5. abatre un avió ein Flugzeug abschießen.
  6. abatre les veles die Segel streichen.
  7. abatre la bandera die Flagge ein-holen, -streichen.
  8. abatre les cartes també figuradament die Spielkarten aufdecken.
    • die Karten auf den Tisch legen.
    9. verb reflexiu
  9. mutlos werden.
  10. sich entmutigen lassen.
  11. Bankrott machen.
  12. nàutica vom Kurs abkommen.
  13. abatre's sobre (herab)stoßen auf (ac).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

abatre

verb transitiu nieder-reißen, -werfen, -schlagen figuradament entmutigen, mutlos machen comerç herabsetzen, reduzieren abatre un arbre einen Baum fällen abatre un avió ein Flugzeug abschießen abatre les veles die Segel streichen abatre la bandera die Flagge ein-holen, -streichen abatre les cartes també figuradament die Spielkarten aufdecken • die Karten auf den Tisch legen verb reflexiu mutlos werden sich entmutigen lassen Bankrott machen nàutica vom Kurs abkommen abatre's sobre herabstoßen auf ac © Günther Haensch i Abadia de Montserrat