Es mostren 594841 resultats

debanament

debanament

masculí dipanamento raro
Diccionari Català francès

debanament

debanament

masculí acció i efecte de debanar dévidage electricitat enrotllament
Diccionari der aranés

debanar

<title type="display">debanar </title>

    v tr Des·hèir ua madèisha. Desplegar. Des·hèir çò qu’ère enrotlat. Desvolopar. Sin.: debiar, camisherar.

    Català: debanar, cabdellar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

debanar

v tr Deshèir ua madèisha Desplegar Deshèir çò qu’ère enrotlat Desvolopar Sin debiar, camisherar Català debanar, cabdellar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

debanar

debanar

→ cabdellar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

debanar

debanar

verb transitiu devanar
Conjugador Català

debanar


<title type="display">debanar</title>

    1. INFINITIU

    1. debanar

    2. GERUNDI

    1. debanant

    3. PARTICIPI

    1. debanat
    2. debanada
    3. debanats
    4. debanades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. debano
      2. debanes
      3. debana
      4. debanem
      5. debaneu
      6. debanen

      2. IMPERFET

      1. debanava
      2. debanaves
      3. debanava
      4. debanàvem
      5. debanàveu
      6. debanaven

      3. PASSAT

      1. debaní
      2. debanares
      3. debanà
      4. debanàrem
      5. debanàreu
      6. debanaren

      4. FUTUR

      1. debanaré
      2. debanaràs
      3. debanarà
      4. debanarem
      5. debanareu
      6. debanaran

      5. CONDICIONAL

      1. debanaria
      2. debanaries
      3. debanaria
      4. debanaríem
      5. debanaríeu
      6. debanarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. debani
      2. debanis
      3. debani
      4. debanem
      5. debaneu
      6. debanin

      2. IMPERFET

      1. debanés
      2. debanessis
      3. debanés
      4. debanéssim
      5. debanéssiu
      6. debanessin

    6. IMPERATIU

    1. debana
    2. debani
    3. debanem
    4. debaneu
    5. debanin

debanar

INFINITIU debanar GERUNDI debanant PARTICIPI debanat debanada debanats debanades INDICATIU PRESENT debano debanes debana debanem debaneu debanen IMPERFET debanava debanaves debanava debanàvem debanàveu debanaven PASSAT debaní debanares debanà debanàrem debanàreu debanaren FUTUR debanaré debanaràs debanarà debanarem debanareu debanaran CONDICIONAL debanaria debanaries debanaria debanaríem debanaríeu debanarien SUBJUNTIU PRESENT debani debanis debani debanem debaneu debanin IMPERFET debanés debanessis debanés debanéssim debanéssiu debanessin IMPERATIU debana debani debanem debaneu debanin
Diccionari Català Anglès

debanar

debanar

verb transitiu to wind
Diccionari Català Italià

debanar

debanar

verb transitiu dipanare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ debanar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">debanar</title>

Etimologia: del ll. vg. *depanare, íd., der. de panus ‘fil de trama posat a la debanadora’, i aquest, del gr. dòric pãnos (àtic pē͂nos), íd. 1a font: 1381, Eiximenis
verb transitiu Anar prenent i enrotllant el fil d’una madeixa, o bé cables, cordes, tubs flexibles, etc., formant un cabdell, omplint un rodet, etc.

■ debanar

verb transitiu Anar prenent i enrotllant el fil d’una madeixa, o bé cables, cordes, tubs flexibles, etc, formant un cabdell, omplint un rodet, etc
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

debanar

debanar

verb transitiu abhaspeln, spulen, aufwickeln © Günther Haensch i Abadia de Montserrat