Es mostren 594841 resultats

dèbil

dèbil

débile


<title type="display">débile</title>

Pronúncia: debil
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament dèbil, flac -a, feble. Un corps débile, un cos dèbil (o flac). L’esprit humain est débile, l’esperit humà és flac.
  2. masculí i femení
  3. dèbil mental.
  4. familiarment idiota, estúpid -a, tarat -ada.
  5. débile mental dèbil (o retardat -ada) mental.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

débile

debilesa

debilesa

debilesa

debilesa

debilesa

debilesa

debilesa

debilesa

debilesa

debilesa

debilidad


<title type="display">debilidad</title>

    femení
  1. [falta de vigor] debilitat, feblesa.
  2. feblesa. Debilidad mental, feblesa mental.
  3. figuradament [inclinación] flaca, debilitat. Su debilidad es la lectura, la seva flaca és la lectura.
  4. [defecto, flaqueza] flac m, feblesa, debilitat. Su única debilidad es que gasta mucho, el seu flac és que gasta molt.
  5. [preferencia afectiva] feblesa, debilitat. Tener debilidad por las mujeres, tenir feblesa (o debilitat) per les dones.
  6. caerse de debilidad caure d'inanició.

debilidad

debilitació

debilitació