Es mostren 594841 resultats

décadent
-ente

décadent
-ente

adjectiu decadent © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

decadent

decadent

adjectiu dekadent, heruntergekommen entartet © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decadent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decadent</title>

Etimologia: del ll. *decadens, -ntis, participi present del ll. *decadĕre, íd., der. del ll. cadĕre ‘caure’
    adjectiu
  1. Que decau, que està en decadència. L’imperi decadent.
  2. Relatiu o pertanyent a la decadència.
  3. escola decadent literatura i art Decadentisme.

■ decadent

adjectiu Que decau, que està en decadència L’imperi decadent Relatiu o pertanyent a la decadència escola decadent literatura i art Decadentisme
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

decadent

decadent

adjectiu decadente
Diccionari Castellà Català

decadente

decadente

adjectiu i masculí i femení decadent
Diccionari Català Castellà

decadentisme

decadentisme

masculí literatura i art decadentismo
Diccionari Català Alemany

decadentisme

decadentisme

masculí literatura i art Schule f der Dekadenz literatura Ende des 19 Jh Dekadenzdichtung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

decadentisme

decadentisme

masculí art i història decadent school \ movement
Diccionari Català francès

decadentisme

decadentisme

masculí literatura i art décadentisme
Diccionari Català Italià

decadentisme

decadentisme

masculí lit art decadentismo