Es mostren 594841 resultats

decàleg

decàleg

decàleg

decàleg

decàleg

decàleg

decàleg

decàleg

decàleg

decàleg

decàleg


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decàleg</title>

Accessory
Etimologia: del ll. decalŏgus, i aquest, del gr. dekálogos, íd.
Body
    masculí
  1. religió Els deu manaments de la llei mosaica.
  2. per extensió Conjunt de regles o preceptes bàsics d’una professió, d’una activitat, etc. Aquest receptari inclou el decàleg del bon cuiner.

decàleg

Informació complementària

decàleg

<title type="display">decàleg</title>

    nom masculí
  1. Un decàleg és un conjunt de deu normes. Es parla, per exemple, del decàleg del bon venedor, del mestre, de l'automobilista, etc.
  2. Segons el cristianisme, el decàleg és el conjunt dels deu manaments de la llei de Déu.

decàleg

décaler


<title type="display">décaler</title>

Pronúncia: dekale
    verb transitiu
  1. [dans l’espace] desplaçar, decalar.
  2. [dans le temps] decalar, avançar (o retardar). Décaler un rendez-vous d’une heure, avançar (o retardar) una cita una hora.
  3. ajornar. Décaler une réunion, ajornar una reunió.
  4. electricitat [les balais] decalar.
  5. infreqüent [les cales] desfalcar.
  6. verb pronominal
  7. desplaçar-se, moure’s. Décale-toi d’un rang, mou-te una fila.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

décaler

decalescència


<title type="display">decalescència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_ca_les_cèn_ci_a
Body
femení metal·lúrgia Augment brusc de la calor absorbida per una massa en escalfament quan la temperatura arriba en un punt crític.

decalescència

decalina

decalina