Es mostren 594841 resultats

decampar

decampar

verb intransitiu ciències militars decampar , levantar el campamento
Conjugador Català

decampar


<title type="display">decampar</title>

    1. INFINITIU

    1. decampar

    2. GERUNDI

    1. decampant

    3. PARTICIPI

    1. decampat
    2. decampada
    3. decampats
    4. decampades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. decampo
      2. decampes
      3. decampa
      4. decampem
      5. decampeu
      6. decampen

      2. IMPERFET

      1. decampava
      2. decampaves
      3. decampava
      4. decampàvem
      5. decampàveu
      6. decampaven

      3. PASSAT

      1. decampí
      2. decampares
      3. decampà
      4. decampàrem
      5. decampàreu
      6. decamparen

      4. FUTUR

      1. decamparé
      2. decamparàs
      3. decamparà
      4. decamparem
      5. decampareu
      6. decamparan

      5. CONDICIONAL

      1. decamparia
      2. decamparies
      3. decamparia
      4. decamparíem
      5. decamparíeu
      6. decamparien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. decampi
      2. decampis
      3. decampi
      4. decampem
      5. decampeu
      6. decampin

      2. IMPERFET

      1. decampés
      2. decampessis
      3. decampés
      4. decampéssim
      5. decampéssiu
      6. decampessin

    6. IMPERATIU

    1. decampa
    2. decampi
    3. decampem
    4. decampeu
    5. decampin

decampar

INFINITIU decampar GERUNDI decampant PARTICIPI decampat decampada decampats decampades INDICATIU PRESENT decampo decampes decampa decampem decampeu decampen IMPERFET decampava decampaves decampava decampàvem decampàveu decampaven PASSAT decampí decampares decampà decampàrem decampàreu decamparen FUTUR decamparé decamparàs decamparà decamparem decampareu decamparan CONDICIONAL decamparia decamparies decamparia decamparíem decamparíeu decamparien SUBJUNTIU PRESENT decampi decampis decampi decampem decampeu decampin IMPERFET decampés decampessis decampés decampéssim decampéssiu decampessin…
Diccionari Castellà Català

decampar

decampar

verb intransitiu ciències militars decampar
Diccionari Català Anglès

decampar

decampar

verb intransitiu to decamp
Diccionari Català Alemany

decampar

decampar

verb intransitiu militar das Lager abbrechen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

decampar

decampar

verb intransitiu mil levare il campo o le tende, decampare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decampar

■ decampar

verb intransitiu ciències militars Aixecar el campament un exèrcit
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

décampement

décampement

masculí decampament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

décamper


<title type="display">décamper</title>

Pronúncia: dekɑ̃pe
    verb intransitiu
  1. decampar.
  2. familiarment pirar, guillar, tocar el dos, fotre el camp. Décampez (d’ici), agafeu el portant.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

décamper

verb intransitiu decampar familiarment pirar, guillar, tocar el dos, fotre el camp Décampez d’ici , agafeu el portant © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

Dècan

Dècan

nom propi geografia altiplà Dekan