Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594841 resultats

decandiment

<title type="display">decandiment</title>

Pronúncia: dəkəndimén

masculí affaiblissement, déclin.

■ decandiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decandiment</title>

Etimologia: de decandir-se 1a font: s. XX, Ruyra

masculí Estat de qui està decandit.

decandir

<title type="display">decandir</title>

1. decandir
1. decandint
1. decandit
2. decandida
3. decandits
4. decandides
1. 1. decandeixo
  2. decandeixes
  3. decandeix
  4. decandim
  5. decandiu
  6. decandeixen
2. 1. decandia
  2. decandies
  3. decandia
  4. decandíem
  5. decandíeu
  6. decandien
3. 1. decandí
  2. decandires
  3. decandí
  4. decandírem
  5. decandíreu
  6. decandiren
4. 1. decandiré
  2. decandiràs
  3. decandirà
  4. decandirem
  5. decandireu
  6. decandiran
5. 1. decandiria
  2. decandiries
  3. decandiria
  4. decandiríem
  5. decandiríeu
  6. decandirien
1. 1. decandeixi
  2. decandeixis
  3. decandeixi
  4. decandim
  5. decandiu
  6. decandeixin
2. 1. decandís
  2. decandissis
  3. decandís
  4. decandíssim
  5. decandíssiu
  6. decandissin
1. decandeix
2. decandeixi
3. decandim
4. decandiu
5. decandeixin

INFINITIU decandir GERUNDI decandint PARTICIPI decandit decandida decandits decandides INDICATIU PRESENT decandeixo decandeixes decandeix decandim decandiu decandeixen IMPERFET decandia decandies decandia decandíem decandíeu decandien PASSAT decandí decandires decandí decandírem decandíreu decandiren FUTUR decandiré decandiràs decandirà decandirem decandireu decandiran CONDICIONAL decandiria decandiries decandiria decandiríem decandiríeu decandirien SUBJUNTIU PRESENT decandeixi decandeixis decandeixi decandim decandiu decandeixin IMPERFET decandís decandissis decandís decandíssim decandíssiu…

■ decandir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decandir</title>

Etimologia: probablement del ll. candēre‘tornar-se pàl·lid, migrar-se’ 1a font: s. XX, Oller

verb

1. transitiu Fer perdre la força, la vigoria. Les privacions i els disgustos li decandien l’organisme.
2. pronominal Anar perdent la força, la vigoria.
intransitiu Perdre la força, la vigoria. La conversa va anar decandint.

■ decandir

verb transitiu Fer perdre la força, la vigoria Les privacions i els disgustos li decandien l’organisme pronominal Anar perdent la força, la vigoria intransitiu Perdre la força, la vigoria La conversa va anar decandint

decandir-se

<title type="display">decandir-se</title>

verb pronominal decaer intr, debilitarse.

decandir-se

verb pronominal decaer intr , debilitarse

decandir-se

<title type="display">decandir-se</title>

candir-se
migrar-se
llanguir
enlleir-se
esllanguir-se
marfondre's o marfondir-se
corsecar-se
decaure (→)
carpir-se
enaiguar-se, es diu d'un infant de pit o del bestiar.
anar al baix, en decadència, de mal en pitjor.
enllangorir-se
agostejar-se, perdre la ufana els camps, el bestiar o les persones.

© Manuel Franquesa

decandir-se

candir-se migrar-se llanguir enlleir-se esllanguir-se marfondre's o marfondir-se corsecar-se decaure → carpir-se enaiguar-se , es diu d'un infant de pit o del bestiar anar al baix , en decadència, de mal en pitjor enllangorir-se agostejar-se , perdre la ufana els camps, el bestiar o les persones © Manuel Franquesa