Es mostren 594841 resultats

decaure


<title type="display">decaure</title>

perdre. L'avi ha perdut molt d'un dia a l'altre.
decandir-se (→), decaure físicament.
anar de caiguda
anar al baix
anar de mal en pitjor
demancar (Alc.)
declinar. El seu vigor començava a declinar.
ballar de capoll, anar en decadència.


© Manuel Franquesa

decaure

perdre L'avi ha perdut molt d'un dia a l'altre decandir-se →, decaure físicament anar de caiguda anar al baix anar de mal en pitjor demancar Alc declinar El seu vigor començava a declinar ballar de capoll , anar en decadència © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

decaure

decaure

    verb intransitiu
  1. decaer.
  2. [en força, vigor, etc] decaer, debilitarse pron.
  3. marina, marítim decaer.

decaure

verb intransitiu decaer en força, vigor, etc decaer , debilitarse pron marina, marítim decaer
Diccionari Català Anglès

decaure


<title type="display">decaure</title>

Pronúncia: dəkáwɾə
    verb intransitiu
  1. to decay, decline.
  2. [esforç, etc.] to flag, weaken.
  3. [moda] to wane.
  4. [negoci] to fall off.
  5. els seus ànims decauen they are losing heart.

decaure

verb intransitiu to decay , decline esforç, etc to flag , weaken moda to wane negoci to fall off els seus ànims decauen they are losing heart
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decaure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decaure</title>

Partició sil·làbica: de_cau_re
Etimologia: de caure 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb intransitiu
  1. Passar gradualment d’un estat més o menys perfecte o pròsper a un estat d’imperfecció, d’adversitat, de dissolució.
  2. Disminuir en salut, en força, en vigor.
  3. física atòmica Passar d’un nivell determinat d’energia a un altre d’energia inferior.
  4. nàutica Separar-se una nau cap a sotavent del rumb que havia de seguir.

■ decaure

verb intransitiu Passar gradualment d’un estat més o menys perfecte o pròsper a un estat d’imperfecció, d’adversitat, de dissolució Disminuir en salut, en força, en vigor física atòmica Passar d’un nivell determinat d’energia a un altre d’energia inferior nàutica Separar-se una nau cap a sotavent del rumb que havia de seguir
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

decaure

decaure

verb intransitiu decadere, declinare || la moda passare, tramontare || mar deviare
Diccionari Català Alemany

decaure


<title type="display">decaure</title>

    verb intransitiu figuradament
  1. verfallen.
  2. nachlassen, sich verschlechtern.
    • herunterkommen.
  3. física zerfallen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

decaure

verb intransitiu figuradament verfallen nachlassen, sich verschlechtern • herunterkommen física zerfallen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

decaure


<title type="display">decaure</title>

Pronúncia: dəkáwɾə
    verb intransitiu
  1. déchoir, dépérir.
  2. medicina [en força, en vigor] s'affaiblir pron, décliner, baisser, vieillir d'un coup, prendre un coup de vieux fam.
  3. marina, marítim dériver.

decaure

verb intransitiu déchoir , dépérir medicina en força, en vigor s'affaiblir pron , décliner , baisser , vieillir d'un coup , prendre un coup de vieux fam marina, marítim dériver
DIDAC Diccionari escolar

decaure

decaure

verb Entrar en decadència Podem dir que decauen els costums d'un poble, que el joc d'un equip ha decaigut o que una persona decau quan es fa vella
Diccionari Francès Català

décauser

décauser

verb transitiu regionalisme denigrar, dir mal de, malparlar de © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

décauville

décauville

masculí mineria ferrocarril, carrilet © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç