<title type="display">decebedor</title>
Pronúncia: dəsəβəðó
adjectiu disappointing.
Es mostren 594841 resultats
decebedor
-a
<title type="display">decebedor</title>
adjectiu deludente.
decebedor
-a
adjectiu deludente
■
decebedor
| decebedora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decebedor</title>
Accessory
Etimologia: de decebre 1a font: s. XIII
Body
adjectiu Que decep.
■
decebedor
| decebedora
adjectiu Que decep
decebeire, -eira
<title type="display">decebeire, -eira </title>
Body
- adj m f Que còste sensacion de decepcion pr’amor que non ei coma se demoraue.
Català: decebedor -a
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
decebeire, -eira
adj m f Que còste sensacion de decepcion pr’amor que non ei coma se demoraue Català decebedor -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
decéber
<title type="display">decéber </title>
Body
- v intr Costar un sentiment de decepcion en ua persona quan verifique que ua auta persona o ua causa non ei coma se demoraue.
Català: decebre, defraudar
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
decéber
v intr Costar un sentiment de decepcion en ua persona quan verifique que ua auta persona o ua causa non ei coma se demoraue Català decebre, defraudar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
decebre
<title type="display">decebre</title>
desencantar
desencisar
desil·lusionar (→)
desenganyar
defraudar
fallir, mancar, algú, a allò que hom esperava d'ell. Tres dels nostres socis ens han fallit.
frustrar les esperances (d'algú)
deixar (algú) amb un pam de nas
sortir carbassa (una cosa o una persona)
caure l'ànima als peus (a algú)
haver-n'hi per a tirar el barret al foc
tirar-li (a algú) una galleda d'aigua freda.
© Manuel Franquesa
desencisar
desil·lusionar (→)
desenganyar
defraudar
fallir, mancar, algú, a allò que hom esperava d'ell. Tres dels nostres socis ens han fallit.
frustrar les esperances (d'algú)
deixar (algú) amb un pam de nas
sortir carbassa (una cosa o una persona)
caure l'ànima als peus (a algú)
haver-n'hi per a tirar el barret al foc
tirar-li (a algú) una galleda d'aigua freda.
© Manuel Franquesa
decebre
desencantar desencisar desillusionar → desenganyar defraudar fallir , mancar, algú, a allò que hom esperava d'ell Tres dels nostres socis ens han fallit frustrar les esperances d'algú deixar algú amb un pam de nas sortir carbassa una cosa o una persona caure l'ànima als peus a algú haver-n'hi per a tirar el barret al foc tirar-li a algú una galleda d'aigua freda © Manuel Franquesa
decebre
<title type="display">decebre</title>
Body
-
- decebre
INFINITIU
-
- decebent
GERUNDI
-
- decebut
- decebuda
- decebuts
- decebudes
PARTICIPI
-
-
- decebo
- deceps
- decep
- decebem
- decebeu
- deceben
PRESENT
-
- decebia
- decebies
- decebia
- decebíem
- decebíeu
- decebien
IMPERFET
-
- decebí
- deceberes
- decebé
- decebérem
- decebéreu
- deceberen
PASSAT
-
- decebré
- decebràs
- decebrà
- decebrem
- decebreu
- decebran
FUTUR
-
- decebria
- decebries
- decebria
- decebríem
- decebríeu
- decebrien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- decebi
- decebis
- decebi
- decebem
- decebeu
- decebin
PRESENT
-
- decebés
- decebessis
- decebés
- decebéssim
- decebéssiu
- decebessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- decep
- decebi
- decebem
- decebeu
- decebin
IMPERATIU
decebre
INFINITIU decebre GERUNDI decebent PARTICIPI decebut decebuda decebuts decebudes INDICATIU PRESENT decebo deceps decep decebem decebeu deceben IMPERFET decebia decebies decebia decebíem decebíeu decebien PASSAT decebí deceberes decebé decebérem decebéreu deceberen FUTUR decebré decebràs decebrà decebrem decebreu decebran CONDICIONAL decebria decebries decebria decebríem decebríeu decebrien SUBJUNTIU PRESENT decebi decebis decebi decebem decebeu decebin IMPERFET decebés decebessis decebés decebéssim decebéssiu decebessin IMPERATIU decep decebi decebem decebeu decebin
decebre
<title type="display">decebre</title>
verb transitiu decepcionar, defraudar. La seva actitud m'ha decebut profundament, su actitud me ha decepcionado profundamente.
decebre
verb transitiu decepcionar , defraudar La seva actitud m'ha decebut profundament , su actitud me ha decepcionado profundamente
■
decebre
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decebre</title>
Accessory
Etimologia: del ll. decĭpĕre ‘sorprendre, enganyar’ 1a font: s. XIII
Body
-
verb
transitiu
- antigament Enganyar.
- No respondre, algú o alguna cosa, a allò que hom n’esperava.
■
decebre
verb transitiu antigament Enganyar No respondre, algú o alguna cosa, a allò que hom n’esperava