Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594841 resultats

■ decent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decent</title>

Etimologia: del ll. decens, -ntis ‘convenient’, participi pres. de decēre ‘convenir’ 1a font: 1497, I. de Villena

adjectiu

Que mostra respecte als bons costums, que no ofèn el pudor, la vista, etc. Anar vestit d’una manera decent. Maneres decents. Llenguatge decent.
Que obra dignament. És un home molt decent.
Moderadament confortable o satisfactori; passador. Una casa decent. Un sou decent.

■ decent

adjectiu Que mostra respecte als bons costums, que no ofèn el pudor, la vista, etc Anar vestit d’una manera decent Maneres decents Llenguatge decent Que obra dignament És un home molt decent Moderadament confortable o satisfactori passador Una casa decent Un sou decent

decent

<title type="display">decent</title>

adjectiu decente, decoroso -a, dignitoso -a. || [persona que obra dignament] onesto -a, giusto -a. || [passador] decente, passabile, ammodo inv, perbene inv, discreto -a, accettabile.

decent

adjectiu decente, decoroso -a, dignitoso -a || persona que obra dignament onesto -a, giusto -a || passador decente, passabile, ammodo inv , perbene inv , discreto -a, accettabile

decent

<title type="display">decent</title>

adjectiu

Una persona decent és una persona que es comporta bé i que respecta els altres. Les pel·lícules, els llibres o les paraules són decents si són respectuosos.
Una cosa és decent quan està bastant bé. Una persona té un sou decent quan cobra prou per viure.

decència

decent

adjectiu Una persona decent és una persona que es comporta bé i que respecta els altres Les pellícules, els llibres o les paraules són decents si són respectuosos Una cosa és decent quan està bastant bé Una persona té un sou decent quan cobra prou per viure decència

decent, -a

<title type="display">decent, -a </title>

adj m f

Qu’actue de manèra justa e aunorada, especiaument quan respècte es bons costums e era morau.
Qu’a pro qualitat, encara que non excessiva.

Català:

decent, -a

adj m f Qu’actue de manèra justa e aunorada, especiaument quan respècte es bons costums e era morau Qu’a pro qualitat, encara que non excessiva Català 1 decent 2 passable, decent © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana

decentar

<title type="display">decentar</title>

Se conjuga como:

verb transitiu

encetar. Decentar un queso, encetar un formatge.

verb pronominal

[la piel] encetar-se.

decentar

Se conjuga como apretar verb transitiu encetar Decentar un queso , encetar un formatge verb pronominal la piel encetar-se

decente

<title type="display">decente</title>

adjectiu

decent. Lenguaje decente, llenguatge decent. Una chica no muy decente, una noia no gaire decent.
[confortable] decent, passador -a. Un sueldo decente, un sou decent.
[aseado] net -a, endreçat -ada. Este cuarto no está muy decente, aquesta cambra no és gaire neta.

decente

adjectiu decent Lenguaje decente , llenguatge decent Una chica no muy decente , una noia no gaire decent confortable decent , passador -a Un sueldo decente , un sou decent aseado net -a , endreçat -ada Este cuarto no está muy decente , aquesta cambra no és gaire neta