Es mostren 594841 resultats

declinable

declinable

adjectiu declinabile
Diccionari Català francès

declinable

declinable

adjectiu gramàtica déclinable
Diccionari Català Anglès

declinació

declinació

femení gramàtica declension refús refusal astronomia i nàutica declination
Diccionari de sinònims Franquesa

declinació

declinació

→ refús flexió , modificacions que experimenta un mot en la declinació © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

declinació


<title type="display">declinació</title>

    femení
  1. [refús] declinación.
  2. [descens] declinación, descenso m, declive m, caída.
  3. [respecte a una direcció] declinación, desviación, separación.
  4. [en topografia] declinación.
  5. gramàtica [flexió] declinación.
  6. declinació d'un astre astronomia declinación de un astro.
  7. declinació magnètica declinación magnética.

declinació

femení refús declinación descens declinación , descenso m , declive m , caída respecte a una direcció declinación , desviación , separación en topografia declinación gramàtica flexió declinación declinació d'un astre astronomia declinación de un astro declinació magnètica declinación magnética
Diccionari Català Alemany

declinació


<title type="display">declinació</title>

    femení literàriament
  1. Sinken n.
    • Verfall m.
  2. literàriament Ablehnung f.
  3. astrologia, astronomia, lingüística i física Deklination.
    • física auch Mißweisung f.
  4. medicina Nachlassen n, Rückgang m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

declinació

femení literàriament Sinken n • Verfall m literàriament Ablehnung f astrologia, astronomia , lingüística i física Deklination • física auch Mißweisung f medicina Nachlassen n , Rückgang m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

declinació

<title type="display">declinació</title>

femení [refús] rifiuto m. || [descens] discesa, caduta, declinazione, declinamento m. || [desviació] deviazione, discostamento m. || astr declinazione. || ling declinazione, flessione. | [paradigma] declinazione.

declinació

femení refús rifiuto m || descens discesa, caduta, declinazione, declinamento m || desviació deviazione, discostamento m || astr declinazione || ling declinazione, flessione | paradigma declinazione
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declinació</title>

Partició sil·làbica: de_cli_na_ci_ó
Etimologia: del ll. declinatio, -ōnis, íd. 1a font: 1670, DTo.
    femení
  1. Refús.
    1. Acció de baixar després d’haver atès el punt culminant.
    2. patologia Període de disminució d’una malaltia o d’algun dels seus símptomes.
    1. Acció de separar-se o de desviar-se d’una direcció determinada.
    2. topografia Angle que forma un pla vertical o una alineació amb el meridià.
    3. declinació d’un astre astronomia Distància angular d’un astre a l’equador celeste mesurada per un arc del cercle màxim que passa per l’astre i que és perpendicular al cercle equatorial.
    4. declinació magnètica geofísica Angle que forma la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic, és a dir, el que forma el pla vertical que conté la direcció de la brúixola i el pla meridià del punt de situació.
  4. gramàtica
    1. Flexió nominal d’una llengua.
    2. Paradigma al qual pertany un mot segons la manera com es declina. “Musa” és un mot de la primera declinació llatina.

■ declinació

femení Refús Acció de baixar després d’haver atès el punt culminant patologia Període de disminució d’una malaltia o d’algun dels seus símptomes Acció de separar-se o de desviar-se d’una direcció determinada topografia Angle que forma un pla vertical o una alineació amb el meridià declinació d’un astre astronomia Distància angular d’un astre a l’equador celeste mesurada per un arc del cercle màxim que passa per l’astre i que és perpendicular al cercle equatorial declinació magnètica geofísica Angle que forma la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic, és a dir, el que forma el pla…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

declinació


<title type="display">declinació</title>

Pronúncia: dəklinəsió
    femení
  1. [refús] rejet m, refus m.
  2. [descens] déclin m.
  3. [topogràfica] pente, déclivité.
  4. gramàtica [flexió] déclinaison.
  5. astronomia déclinaison.

declinació

femení refús rejet m , refus m descens déclin m topogràfica pente , déclivité gramàtica flexió déclinaison astronomia déclinaison
Diccionari Castellà Català

declinación

declinación

femení declinació astronomia declinació gramàtica declinació