Es mostren 594841 resultats

declinant

declinant

adjectiu déclinant -e
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinant

■ declinant

adjectiu Que declina
Traducció
Diccionari Castellà Català

declinante

declinante

adjectiu declinant
Diccionari Català francès

declinar


<title type="display">declinar</title>

Pronúncia: dəkliná
    verb intransitiu
  1. [desviar-se] décliner, s'écarter pron, s'éloigner pron.
  2. [des d'un punt culminant] décliner, baisser. Declina el dia, le jour baisse. Ja declina el sol, le soleil baisse déjà.
  3. figuradament [disminuir] décliner, diminuer, baisser, fléchir. La seva influència comença a declinar, son influence commence à baisser.
  4. astronomia décliner.
    5. verb transitiu
  5. [refusar] décliner. Declinar un honor, una invitació, décliner un honneur, une invitation.
  6. dret décliner.
  7. gramàtica décliner.

declinar

verb intransitiu desviar-se décliner , s'écarter pron , s'éloigner pron des d'un punt culminant décliner , baisser Declina el dia , le jour baisse Ja declina el sol , le soleil baisse déjà figuradament disminuir décliner , diminuer , baisser , fléchir La seva influència comença a declinar , son influence commence à baisser astronomia décliner verb transitiu refusar décliner Declinar un honor, una invitació , décliner un honneur, une invitation dret décliner gramàtica décliner
Diccionari Català Anglès

declinar


<title type="display">declinar</title>

Pronúncia: dəkliná
    verb transitiu
  1. to decline, refuse.
  2. dret to reject.
    3. verb intransitiu
  3. [dia] to draw to a close.
  4. [brúixola] to deviate.
  5. febre que declina fever that is diminishing.
  6. gramàtica to decline, inflect.

declinar

verb transitiu to decline , refuse dret to reject verb intransitiu dia to draw to a close brúixola to deviate febre que declina fever that is diminishing gramàtica to decline , inflect
Diccionari der aranés

declinar

<title type="display">declinar </title>

    v tr
  1. Refusar, non acceptar quauqua causa.
  2. Pèrder fòrça o importància ua causa pr’amor que s’apròpe ara sua fin.

    3. Català: 1. declinar, refusar; 2. declinar, disminuir, decaure


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

declinar

v tr Refusar, non acceptar quauqua causa Pèrder fòrça o importància ua causa pr’amor que s’apròpe ara sua fin Català 1 declinar, refusar 2 declinar, disminuir, decaure © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

declinar

declinar

    verb intransitiu
  1. [d'una direcció] declinar, desviarse pron, separarse pron.
  2. [des d'un punt culminant] declinar, descender. El sol ja començava a declinar, el sol ya empezaba a declinar.
  3. figuradament declinar, disminuir, decaer. La seva influència declina, su influencia declina.
  4. astronomia declinar.
    5. verb transitiu
  5. [refusar] declinar. Declinar una invitació, declinar una invitación.
  6. dret declinar.
  7. gramàtica declinar.

declinar

verb intransitiu d'una direcció declinar , desviarse pron , separarse pron des d'un punt culminant declinar , descender El sol ja començava a declinar , el sol ya empezaba a declinar figuradament declinar , disminuir , decaer La seva influència declina , su influencia declina astronomia declinar verb transitiu refusar declinar Declinar una invitació , declinar una invitación dret declinar gramàtica declinar
Conjugador Català

declinar


<title type="display">declinar</title>

    1. INFINITIU

    1. declinar

    2. GERUNDI

    1. declinant

    3. PARTICIPI

    1. declinat
    2. declinada
    3. declinats
    4. declinades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. declino
      2. declines
      3. declina
      4. declinem
      5. declineu
      6. declinen

      2. IMPERFET

      1. declinava
      2. declinaves
      3. declinava
      4. declinàvem
      5. declinàveu
      6. declinaven

      3. PASSAT

      1. decliní
      2. declinares
      3. declinà
      4. declinàrem
      5. declinàreu
      6. declinaren

      4. FUTUR

      1. declinaré
      2. declinaràs
      3. declinarà
      4. declinarem
      5. declinareu
      6. declinaran

      5. CONDICIONAL

      1. declinaria
      2. declinaries
      3. declinaria
      4. declinaríem
      5. declinaríeu
      6. declinarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. declini
      2. declinis
      3. declini
      4. declinem
      5. declineu
      6. declinin

      2. IMPERFET

      1. declinés
      2. declinessis
      3. declinés
      4. declinéssim
      5. declinéssiu
      6. declinessin

    6. IMPERATIU

    1. declina
    2. declini
    3. declinem
    4. declineu
    5. declinin

declinar

INFINITIU declinar GERUNDI declinant PARTICIPI declinat declinada declinats declinades INDICATIU PRESENT declino declines declina declinem declineu declinen IMPERFET declinava declinaves declinava declinàvem declinàveu declinaven PASSAT decliní declinares declinà declinàrem declinàreu declinaren FUTUR declinaré declinaràs declinarà declinarem declinareu declinaran CONDICIONAL declinaria declinaries declinaria declinaríem declinaríeu declinarien SUBJUNTIU PRESENT declini declinis declini declinem declineu declinin IMPERFET declinés declinessis declinés declinéssim declinéssiu declinessin…
Diccionari de sinònims Franquesa

declinar

declinar

v tr → refusar v intr → baixar , disminuir deperir decaure començar a caure → separar -se, desviar -se → dir © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

declinar

<title type="display">declinar</title>

verb intransitiu declinare, abbassarsi pron, scendere. || [el sol] declinare, tramontare. || [desviar] declinare, discostarsi pron, deviare. || fig diminuire, declinare.

verb transitiu [refusar] rifiutare, declinare, eludere, evitare. || ling declinare. || dr declinare.

declinar

verb intransitiu declinare, abbassarsi pron , scendere || el sol declinare, tramontare || desviar declinare, discostarsi pron , deviare || fig diminuire, declinare verb transitiu refusar rifiutare, declinare, eludere, evitare || ling declinare || dr declinare