Es mostren 594823 resultats

-ennal


<title type="display">-ennal</title>

Forma sufixada que prové del llatí -ennalis, sufix derivat de annus ‘any’, que significa ‘que dura x anys’, ‘que passa cada x anys’. Ex.: biennal, triennal.

-ennal

Forma sufixada que prové del llatí -ennalis , sufix derivat de annus ‘any’, que significa ‘que dura x anys’, ‘que passa cada x anys’ Ex biennal , triennal
Gran Diccionari de la llengua catalana

-enni


<title type="display">-enni</title>

Forma sufixada que prové del llatí -ennium, sufix derivat de annus ‘any’, que significa ‘període de x anys’. Ex.: bienni, mil·lenni.

-enni

Forma sufixada que prové del llatí -ennium , sufix derivat de annus ‘any’, que significa ‘període de x anys’ Ex bienni , millenni
Gran Diccionari de la llengua catalana

-ènquima

-ènquima

Forma sufixada del mot grec égkhyma , que significa ‘infusió, cosa estesa’ Ex parènquima
Gran Diccionari de la llengua catalana

-ent


<title type="display">-ent</title>

Sufix, del llatí -ens, -entis, que indica la persona que fa l’acció. Ex.: vivent, suplent, decadent, obedient. Alguns adjectius substantivats que designen noms, generalment de professió, tenen forma femenina. Ex.: aprenenta, clienta, dependenta.

-ent

Sufix, del llatí -ens, -entis , que indica la persona que fa l’acció Ex vivent, suplent, decadent, obedient Alguns adjectius substantivats que designen noms, generalment de professió, tenen forma femenina Ex aprenenta, clienta, dependenta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ -enteri

■ -enteri

Forma sufixada del mot grec énteron , que significa ‘intestí’ Ex mesenteri
Gran Diccionari de la llengua catalana

-eny
| -enya

-eny
| -enya

Sufix, del llatí -ignus, -a , que significa ‘habitant o natural de’ Ex madrileny, porto-riqueny
Gran Diccionari de la llengua catalana

-er1

-er1

Sufix, del llatí -arius, -aria , que significa ‘lloc on hi ha’ Ex formiguer ‘planta que dona’ Ex presseguer, cirerer ‘objecte destinat a’ Ex clauer, cendrer Vegeu també -er 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

-er2
| -era

-er2
| -era

Sufix, del llatí -arius, -aria , que significa ‘habitant o natural de’ Ex brasiler, castelloner ‘professional de’ Ex fuster, bugader, rellotger ‘propens a’ Ex mentider, rialler Vegeu també -er 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

-era1

-era1

Sufix, del llatí -arius, -aria , que significa ‘lloc on hi ha’ Ex peixera ‘planta que dona’ Ex maduixera ‘objecte destinat a’ Ex calaixera Vegeu també -era 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

-era2

-era2

Sufix, del llatí -aria , que significa ‘ganes de’ Ex xerrera, badallera, pixera Vegeu també -era 1