Es mostren 594823 resultats

agrura

agrura

femení agror
Diccionari Català Italià

agrura

agrura

femení agror
Gran Diccionari de la llengua catalana

agrura

agrura

femení Agror
Traducció
Diccionari Català francès

agrura

agrura

femení regionalisme agror
Diccionari Castellà Català

agua


<title type="display">agua</title>

    femení [en singular se utiliza con los artículos el o un]
  1. [líquido] aigua. Un chorro de agua, un doll d'aigua. Un agua muy clara, una aigua molt clara.
  2. [lluvia] aigua, pluja. Hoy tendremos agua, avui tindrem aigua.
  3. [vertiente] aiguavés m, vessant m. Tejado a dos aguas, teulada de dos aiguavessos.
  4. [lágrimas] llàgrimes pl, plor m.
  5. [orina] aigua, riu m fam.
  6. marina, marítim [agujero] via d'aigua.
  7. marina, marítim [flujo o reflujo] marea.
  8. marina, marítim corrent m [marí], correntia.
  9. plural [de un diamante] aigües.
  10. plural [de una tela, madera, etc] aigües.
  11. plural marina, marítim aigües. Aguas internacionales, aigües internacionals.
  12. plural [estela] aigües. Seguir las aguas de un buque, seguir les aigües d'un vaixell.
  13. agua abajo (o aguas abajo) aigua avall.
  14. agua arriba (o aguas arriba) aigua amunt.
  15. agua artesiana aigua artesiana.
  16. agua bendita aigua beneita (o lustral).
  17. agua blanda aigua blana.
  18. agua cruda (o gorda, o dura) aigua dura (o crua).
  19. agua de azahar (o de nafa) aiguanaf.
  20. agua de borrajas (o cerrajas) figuradament foc d'encenalls.
  21. agua de cal aigua de calç.
  22. agua de Colonia aigua de Colònia.
  23. agua de fregar aigua dels plats.
  24. agua de lejía lleixiu.
  25. agua delgada aigua blana.
  26. agua de limón llimonada.
  27. agua de lluvia (o llovediza) aigua de pluja.
  28. agua de manantial aigua de font (o de pou).
  29. agua de olor aigua d'olor, aigua de colònia.
  30. agua de rosas aigua-ros, aigua de roses.
  31. agua de socorro [bautizo] baptisme d'emergència.
  32. agua dulce aigua dolça.
  33. agua estancada aigua moixa (o morta).
  34. agua fuerte [ácido nítrico] aiguafort.
  35. agua mineral aigua mineral.
  36. agua natural aigua natural (o de l'aixeta).
  37. agua nieve aiguaneu.
  38. agua oxigenada aigua oxigenada.
  39. agua pasada no mueve molino figuradament d'aigua passada molí no en mou.
  40. agua pesada aigua pesant.
  41. agua potable aigua potable.
  42. agua que no has de beber, déjala correr figuradament olla que no has de menjar, deixa-la cremar.
  43. agua regia aigua règia.
  44. agua sal aigua-sal, salmorra.
  45. agua salobre aigua salabrosa.
  46. aguas de creciente marea alta, flux, plenamar, plena, creixa.
  47. aguas de menguante marea baixa, reflux, baixamar.
  48. aguas jurisdiccionales aigües jurisdiccionals.
  49. aguas llenas marea alta, mar plena, plenamar.
  50. aguas madres [de la sal] aigües mares (o de cristal·lització).
  51. aguas mayores les feines, de ventre, de cos. Hacer aguas mayores, fer les feines, fer de cos.
  52. aguas menores orins, pixats, aigua.
  53. aguas muertas [estancadas] aigua morta (o moixa).
  54. aguas muertas [marea muerta] aigües mortes, marea morta (o de quadratura).
  55. aguas sucias (o residuales) aigües fecals, aigües residuals, aigües negres.
  56. aguas territoriales aigües territorials (o jurisdiccionals).
  57. aguas vertientes [del tejado] aigua de pluja.
  58. agua termal (o aguas termales) aigua termal.
  59. ¡agua va! figuradament ep!, alerta!, compte!
  60. agua viva [corriente] aigua viva (o corrent).
  61. aguas vivas aigua viva (o corrent).
  62. aguas vivas [marea viva] aigües vives, marea viva.
  63. ahogarse en un vaso de agua negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua).
  64. ¡al agua! a l'aigua!
  65. bailar el agua a alguien figuradament i familiarment ballar l'aigua als ulls a algú.
  66. bañarse en agua de rosas figuradament fregar-se les mans.
  67. claro como el agua figuradament més clar que l'aigua.
  68. como pez en el agua com un peix a l'aigua.
  69. como quien se bebe un vaso de agua familiarment com aquell qui res, com bufar i fer ampolles.
  70. cubrir aguas [edificio] cobrir, posar la teulada.
  71. dar un agua [a la ropa] fer una ensabonada [lleugera].
  72. dar un agua [con lavadora] fer una passada.
  73. del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo no et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola.
  74. echar agua al vino figuradament aigualir, descafeïnar.
  75. echar agua en el mar figuradament tirar aigua a mar.
  76. echar el agua batejar.
  77. echarse al agua figuradament [arriesgarse] tirar-s'hi de cap.
  78. es agua sucia [café] és aigüeroles.
  79. esperar como agua de mayo esperar amb candeletes.
  80. estar con el agua al cuello figuradament estar amb l'aigua fins al coll.
  81. estar hecho un agua [sudado] estar xop [de suor].
  82. esto es agua pasada figuradament això ja està dat i beneït.
  83. hacer agua marina, marítim [una embarcación] fer aigües.
  84. hacer aguas mayores fer de cos, anar de ventre.
  85. hacer aguas menores orinar, pixar, fer un riu fam.
  86. hacérsele a uno la boca agua fer venir a algú aigua a la boca.
  87. irse al agua figuradament [fracasar] anar-se'n al cel, naufragar, sortir femella, tornar-se aiguapoll.
  88. llevar el agua a su molino figuradament portar (o fer anar) l'aigua al seu molí.
  89. meterse en agua [el tiempo] emplujar-se, aigualir-se.
  90. nadar (o estar) entre dos aguas figuradament nedar entre dues aigües.
  91. no (o nunca) se puede decir de esta (o este fam) agua no beberé no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré.
  92. parecerse como dos gotas de agua semblar (o ésser, o ésser com, o assemblar-se com) dues gotes d'aigua.
  93. romper aguas [una parturienta] trencar aigües.
  94. sacar agua de las piedras figuradament i familiarment de les pedres treure'n pans.
  95. sin decir agua va familiarment sense avisar.
  96. sin decir agua va familiarment [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls.
  97. tan claro como el agua més clar que l'aigua.
  98. tomar el agua (o las aguas) marina, marítim tancar la via d'aigua.
  99. tomar las aguas [un enfermo] prendre les aigües.
  100. venir como agua de mayo familiarment venir a bon punt.
  101. volver las aguas por donde solían ir figuradament tornar al seu curs normal.

agua

femení en singular se utiliza con los artículos el o un líquido aigua Un chorro de agua , un doll d'aigua Un agua muy clara , una aigua molt clara lluvia aigua , pluja Hoy tendremos agua , avui tindrem aigua vertiente aiguavés m , vessant m Tejado a dos aguas , teulada de dos aiguavessos lágrimas llàgrimes pl , plor m orina aigua , riu m fam marina, marítim agujero via d'aigua marina, marítim flujo o reflujo marea marina, marítim corrent m marí , correntia plural de un diamante aigües plural de una tela, madera, etc aigües plural marina, marítim aigües Aguas…
Diccionari Castellà Català

aguabenditera

aguabenditera

femení aiguabeneitera , pica de l'aigua beneita
Diccionari Castellà Català

aguacal

aguacal

masculí lechada lletada f de calç
Diccionari Castellà Català

aguacatal

aguacatal

masculí camp o plantació f d'alvocaters
Diccionari Castellà Català

aguacate


<title type="display">aguacate</title>

    masculí
  1. botànica [Persea americana] alvocater.
  2. [fruto] alvocat.
  3. americanisme [persona floja] calçasses.
  4. americanisme [testículo] colló, ou.
  5. ser aguacate con pan americanisme fadejar, ésser fat (o insípid).

aguacate

masculí botànica Persea americana alvocater fruto alvocat americanisme persona floja calçasses americanisme testículo colló , ou ser aguacate con pan americanisme fadejar , ésser fat o insípid
Diccionari Castellà Català

aguacero

aguacero

masculí chaparrón xàfec , bàtec Cae un aguacero , fa un xàfec plural figuradament maldecaps , sotragades f , patatum sing