<title type="display">abella</title>
Pronúncia: əβɛ́ʎə
-
femení
- bee.
- abella reina queen bee.
- abella obrera worker.
- botànica bee orchid.
Es mostren 594827 resultats
abella
abella
femení bee abella reina queen bee abella obrera worker botànica bee orchid
abella
<title type="display">abella</title>
Pronúncia: əβɛ́ʎə
-
femení
- entomologia [Apis mellifica] abeille.
- abella obrera ouvrière.
- abella reina (mare) reine.
- plural botànica [Ophrys apifera] ophrys abeille sing.
abella
femení entomologia Apis mellifica abeille abella obrera ouvrière abella reina mare reine plural botànica Ophrys apifera ophrys abeille sing
■
abella1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abella</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. apĭcŭla, diminutiu de apis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
entomologia
- Petit insecte himenòpter de la família dels àpids (Apis mellifica) que viu en eixams i produeix mel i cera. Abella reina. Abella obrera.
- per extensió Nom aplicat a diversos himenòpters semblants a l’abella. Cal destacar-ne l’abella de prat (gènere Andrena), l’abella fustera (gènere Megachile) i l’abella constructora (Chalicodoma muraria).
Vegeu també:
abella2
■
abella1
femení entomologia Petit insecte himenòpter de la família dels àpids Apis mellifica que viu en eixams i produeix mel i cera Abella reina Abella obrera per extensió Nom aplicat a diversos himenòpters semblants a l’abella Cal destacar-ne l’ abella de prat gènere Andrena , l’ abella fustera gènere Megachile i l’ abella constructora Chalicodoma muraria Vegeu també abella 2
abella2
<title type="display">abella</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: del mateix origen que el de l’insecte, per semblança de forma
Body
abella2
femení ictiologia Cabut Vegeu també abella 1
abellacado
-da
<title type="display">abellacado</title>
adjectiu envilit -ida, envilanit -ida.
abellacado
-da
adjectiu envilit -ida , envilanit -ida
abellacar
<title type="display">abellacar</title>
-
verb transitiu
- envilir, envilanir. verb pronominal
- envilir-se.
abellacar
verb transitiu envilir , envilanir verb pronominal envilir-se
abellaire
<title type="display">abellaire</title>
masculí i femení colmenero -ra, abejero -ra.
abellaire
masculí i femení colmenero -ra , abejero -ra
abellaire
<title type="display">abellaire</title>
abeller
apicultor
Compareu: ruscador: el qui té cura dels ruscs de les abelles.
© Manuel Franquesa
apicultor
Compareu: ruscador: el qui té cura dels ruscs de les abelles.
© Manuel Franquesa
abellaire
abeller apicultor Compareu ruscador el qui té cura dels ruscs de les abelles © Manuel Franquesa
abellaire
<title type="display">abellaire</title>
masculí Imker, Bienenzüchter m.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
abellaire
masculí Imker, Bienenzüchter m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
abellaire
<title type="display">abellaire</title>
Pronúncia: əβəʎájɾə
masculí i femení apicultor.
abellaire
masculí i femení apicultor