Es mostren 594827 resultats

aïllament

<title type="display">aïllament</title>

    nom masculí
  1. L'aïllament és el fet d'aïllar o d'aïllar-se. En cas de malalties contagioses, es procura l'aïllament dels malalts.
  2. Conjunt dels elements que serveixen per a aïllar. Si una casa té un bon aïllament, la calefacció s'aprofita molt més.

aïllament

aïllament

aïllament

aïllant

aïllant

adjectiu i masculí [aïllador] aislante.

aïllant

aïllant

aïllant

aïllant

aïllant

aïllant

aïllant

aïllant

aïllant

aïllant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllant</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_ï_llant
Etimologia: de aïllar
Body
    1. adjectiu Aïllador.
    2. masculí Allò que separa o tendeix a separar un medi d’un altre, aïllador.
  1. masculí electrotècnia Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
  2. masculí física Substància capaç d’aguantar un gradient de potencial de qualsevol mena.
  3. aïllants cel·lulars Materials cel·lulars derivats de polímers que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants.
  4. llengua aïllant lingüística Per oposició a llengua aglutinant i a llengua flexional, llengua que expressa les funcions morfosintàctiques dels mots per mitjà del seu ordre o de l’ús d’altres mots independents, pel fet que els mots són invariables.

aïllant

aïllant

aïllant

aïllar


<title type="display">aïllar</title>

    verb transitiu
  1. absondern.
  2. especialment biologia, física i psicologia, psiquiatria isolieren.
  3. aïllar malalts (presos) Kranke (Häftlinge) absondern oder isolieren.
  4. aïllar un conductor (una paret) einen Leiter (eine Wand) isolieren.
  5. verb reflexiu
  6. sich absondern, sich abschließen, sich isolieren.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

aïllar