Es mostren 594844 resultats

aïllament

<title type="display">aïllament</title>

    nom masculí
  1. L'aïllament és el fet d'aïllar o d'aïllar-se. En cas de malalties contagioses, es procura l'aïllament dels malalts.
  2. Conjunt dels elements que serveixen per a aïllar. Si una casa té un bon aïllament, la calefacció s'aprofita molt més.

aïllament

nom masculí L'aïllament és el fet d'aïllar o d'aïllar-se En cas de malalties contagioses, es procura l'aïllament dels malalts Conjunt dels elements que serveixen per a aïllar Si una casa té un bon aïllament, la calefacció s'aprofita molt més
Diccionari Català francès

aïllament

aïllament

masculí construcció i electricitat isolation f , isolement medicina isolement solitud isolement polític isolement
Diccionari Català Anglès

aïllament

aïllament

masculí isolation loneliness electricitat etc insulation
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïllament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllament</title>

Partició sil·làbica: a_ï_lla_ment
Etimologia: de aïllar
    masculí
  1. Acció d’aïllar o d’aïllar-se.
  2. figuradament Incomunicació.
  3. construcció Conjunt d’elements que contribueixen a aïllar.
  4. genètica Impossibilitat d’hibridació entre dues poblacions d’organismes, ocasionada per barreres de diversa mena.
  5. psicologia Mecanisme de defensa del jo, consistent en la separació d’una motivació, una representació o un acte del seu context.
  6. psiquiatria Reclusió d’un individu en si mateix, que comporta una incomunicació pràcticament total envers els altres.
  7. terapèutica Acció d’aïllar determinats malalts durant el període contagiós de la malaltia per tal d’evitar el contagi.
  8. aïllament directe microbiologia Mètode que consisteix a separar d’un inòcul certes espècies bacterianes i deixar-les créixer lliurement en un medi sòlid.
  9. aïllament elèctric electricitat
    1. Acció d’incomunicar elèctricament un conductor dels altres, del seu suport i de terra;
    2. l’efecte.

■ aïllament

masculí Acció d’ aïllar o d’aïllar-se figuradament Incomunicació construcció Conjunt d’elements que contribueixen a aïllar genètica Impossibilitat d’hibridació entre dues poblacions d’organismes, ocasionada per barreres de diversa mena psicologia Mecanisme de defensa del jo, consistent en la separació d’una motivació, una representació o un acte del seu context psiquiatria Reclusió d’un individu en si mateix, que comporta una incomunicació pràcticament total envers els altres terapèutica Acció d’aïllar determinats malalts durant el període contagiós de la malaltia per tal d’evitar el contagi…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

aïllant

aïllant

adjectiu i masculí [aïllador] aislante.

aïllant

adjectiu i masculí aïllador aislante
Diccionari Català Alemany

aïllant

aïllant

adjectiu aïllador cinta aïllant Isolierband n llengües aïllants isolierende Sprachen f pl masculí Isolator m , Isolier-material n , -stoff m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

aïllant

aïllant

adjectiu isolante masculí isolante, isolatore
DIDAC Diccionari escolar

aïllant

aïllant

adjectiu i nom masculí Que aïlla del corrent, de la calor, del soroll o d'altres coses La fusta i el suro són uns bons aïllants
Diccionari Català francès

aïllant

aïllant

adjectiu aïllador
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aïllant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllant</title>

Partició sil·làbica: a_ï_llant
Etimologia: de aïllar
    1. adjectiu Aïllador.
    2. masculí Allò que separa o tendeix a separar un medi d’un altre, aïllador.
  2. masculí electrotècnia Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
  3. masculí física Substància capaç d’aguantar un gradient de potencial de qualsevol mena.
  4. masculí màrfega 3.
  5. aïllants cel·lulars Materials cel·lulars derivats de polímers que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants.
  6. llengua aïllant lingüística Per oposició a llengua aglutinant i a llengua flexional, llengua que expressa les funcions morfosintàctiques dels mots per mitjà del seu ordre o de l’ús d’altres mots independents, pel fet que els mots són invariables.

■ aïllant

adjectiu Aïllador masculí Allò que separa o tendeix a separar un medi d’un altre, aïllador masculí electrotècnia Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció masculí física Substància capaç d’aguantar un gradient de potencial de qualsevol mena masculí màrfega 3 aïllants cellulars Materials cellulars derivats de polímers que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants llengua aïllant lingüística Per oposició a llengua aglutinant i a llengua flexional , llengua que expressa les funcions morfosintàctiques dels mots per mitjà del seu ordre o de l’ús…
Traducció