<title type="display">aberrant</title>
Pronúncia: əβərán
adjectiu aberrant -e.
Es mostren 594827 resultats
aberrant
<title type="display">aberrant</title>
-
adjectiu
- abweichend.
- científic aberrant.
-
figuradament
abwegig.
• irr-, wahn-sinnig.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
aberrant
adjectiu abweichend científic aberrant figuradament abwegig • irr-, wahn-sinnig © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
aberrant
-ante
<title type="display">aberrant</title>
Pronúncia: abeʀɑ̃ -ɑ̃t
-
adjectiu
- aberrant, anormal.
- biologia, lingüística i matemàtiques aberrant. Espèce aberrante, espècie aberrant.
- figuradament aberrant, anormal, absurd -a, insensat -a. Une conduite aberrante, una conducta absurda.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
aberrant
-ante
adjectiu aberrant, anormal biologia , lingüística i matemàtiques aberrant Espèce aberrante , espècie aberrant figuradament aberrant, anormal, absurd -a, insensat -a Une conduite aberrante , una conducta absurda © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
aberrant
<title type="display">aberrant</title>
Pronúncia: æˈbɛrənt
adjective aberrant.
aberrant
adjective aberrant
aberrant
<title type="display">aberrant</title>
adjectiu aberrante. || med aberrante.
aberrant
adjectiu aberrante || med aberrante
aberrant
<title type="display">aberrant</title>
adjectiu Que és una aberració. Una conducta aberrant és, per exemple, circular amb el cotxe en sentit contrari.
aberrant
adjectiu Que és una aberració Una conducta aberrant és, per exemple, circular amb el cotxe en sentit contrari
aberrant
<title type="display">aberrant</title>
Pronúncia: əβərán
adjectiu aberrant.
aberrant
adjectiu aberrant
■
aberrant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aberrant</title>
Accessory
Etimologia: del ll. aberrans, -ntis, íd., participi pres. de aberrare ‘errar lluny’
Body
-
adjectiu
- Que es desvia del tipus ordinari; excepcional, anormal.
- gramàtica Dit de les formes que s’aparten d’un paradigma sentit com a normal dins un mateix sistema lingüístic.
- patologia Dit d’un òrgan o d’un teixit situat fora del seu lloc habitual.
■
aberrant
adjectiu Que es desvia del tipus ordinari excepcional, anormal gramàtica Dit de les formes que s’aparten d’un paradigma sentit com a normal dins un mateix sistema lingüístic patologia Dit d’un òrgan o d’un teixit situat fora del seu lloc habitual