verb intransitiu [-te ab, hat abge-t]
1. afluixar.
2. [Wind] amainar.
3. banca baixar, cedir.
4. figurat anar afluixant o cedint.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. [Vogel u. aeron] alçar o arrencar (o emprendre) el vol, envolar-se.
2. deixar terra, enlairar-se.
3. verb transitiu partir (u. recórrer) en avió.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. sortir.
2. anar-se’n.
3. escórrer-se, escolar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. aeronàutica arrencada f.
2. sortida f (o marxa f) en (o de l’) avió, envol.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. sortida f (a. Geld).
2. desguàs.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí canonada f (o tub) de desguàs.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení rec m, regueró m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení tub m de desguàs.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. exigir.
2. demanar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. emmotllar.
2. [in Gips] vessar al motlle.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU