Es mostren 594823 resultats

■ alè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alè</title>

Etimologia: de alenar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Aire que s’escapa dels pulmons en l’expiració.
    2. aguantar-se l’alè Estar una estona sense respirar.
    3. beure d’un alè Beure d’un cop, sense respirar.
    4. fer un alè Reposar una estona.
    5. perdre l’alè Restar gairebé sense poder respirar com a resultat d’un esforç violent, d’una forta emoció, etc.
    6. prendre alè Reposar abans de reprendre un treball, etc.
  2. figuradament Capacitat de sostenir un esforç. És una empresa de molt d’alè.
  3. alè de bou botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Achillea ageratum), de fulles oblongues, de flors grogues i de tija llenyosa a la base.
  4. no fer un alè d’aire No córrer gens de vent.

■ alè

masculí Aire que s’escapa dels pulmons en l’expiració aguantar-se l’alè Estar una estona sense respirar beure d’un alè Beure d’un cop, sense respirar fer un alè Reposar una estona perdre l’alè Restar gairebé sense poder respirar com a resultat d’un esforç violent, d’una forta emoció, etc prendre alè Reposar abans de reprendre un treball, etc figuradament Capacitat de sostenir un esforç És una empresa de molt d’alè alè de bou botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes Achillea ageratum , de fulles oblongues, de flors grogues i de tija llenyosa a la base no fer un alè d’…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

alè

<title type="display">alè</title>

masculí fiato, alito, respiro. || fig [capacitat d'esforç] animo, coraggio, fiato. || respiro. És una empresa de molt alè, è un'opera di molto respiro. || aguantar-se l'alè trattenere il respiro. || alè de bou bot millefoglio. || beure d'un alè bere d'un fiato. || d'un alè d'un fiato, d'un soffio. || fer un (o prendre) alè riposare, riprendere (o ripigliare) fiato. || no fer un alè d'aire non soffiare un alito di vento. || perdre l'alè restar senza fiato, togliere il respiro.

alè

masculí fiato, alito, respiro || fig capacitat d'esforç animo, coraggio, fiato || respiro És una empresa de molt alè , è un'opera di molto respiro || aguantar-se l'alè trattenere il respiro || alè de bou bot millefoglio || beure d'un alè bere d'un fiato || d'un alè d'un fiato, d'un soffio || fer un o prendre alè riposare, riprendere o ripigliare fiato || no fer un alè d'aire non soffiare un alito di vento || perdre l'alè restar senza fiato, togliere il respiro
Diccionari Castellà Català

¡ale!

¡ale!

interjecció hale apa , vinga , som-hi
DIDAC Diccionari escolar

alè

<title type="display">alè</title>

    nom masculí
  1. L'alè és l'aire que traiem per la boca quan respirem.
    2. frase feta
  2. aguantar-se l'alè és estar una estona sense respirar.
  3. perdre l'alè és quedar-se gairebé sense poder respirar després d'haver fet un gran esforç.

alè

nom masculí L'alè és l'aire que traiem per la boca quan respirem frase feta aguantar-se l'alè és estar una estona sense respirar perdre l'alè és quedar-se gairebé sense poder respirar després d'haver fet un gran esforç
Diccionari Català francès

alè


<title type="display">alè</title>

Pronúncia: əlɛ́
    masculí
  1. haleine f, souffle, respiration f. Pudir-li a algú l'alè, avoir l'haleine forte (fétide, avoir mauvaise haleine).
  2. figuradament [capacitat d'esforç] vigueur f, courage, force f.
  3. alè de bou botànica [Achillea ageratum] agératum (achillée agératum) f.
  4. aguantar-se l'alè retenir son souffle (son haleine).
  5. beure d'un alè boire d'un trait.
  6. fer un alè reprendre haleine (souffler un peu, se reposer un peu, respirer).
  7. no fer un alè d'aire ne pas faire un souffle d'air.
  8. perdre l'alè perdre le souffle (s'essouffler).
  9. prendre alè reprendre haleine (souffler un peu).

alè

masculí haleine f , souffle , respiration f Pudir-li a algú l'alè , avoir l'haleine forte fétide, avoir mauvaise haleine figuradament capacitat d'esforç vigueur f , courage , force f alè de bou botànica Achillea ageratum agératum achillée agératum f aguantar-se l'alè retenir son souffle son haleine beure d'un alè boire d'un trait fer un alè reprendre haleine souffler un peu, se reposer un peu, respirer no fer un alè d'aire ne pas faire un souffle d'air perdre l'alè perdre le souffle s'essouffler prendre alè reprendre haleine souffler un peu
Diccionari Castellà Català

alea

alea

femení del Corán versicle m
Diccionari Francès Català

aléa


<title type="display">aléa</title>

Pronúncia: alea
    masculí
  1. imponderable, sort f, atzar, incertesa f.
  2. [risque] risc, ganga f, inconvenient. Les aléas du métier, les gangues (els inconvenients) de l’ofici.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aléa

masculí imponderable, sort f , atzar, incertesa f risque risc, ganga f , inconvenient Les aléas du métier , les gangues els inconvenients de l’ofici © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

aleación

aleación

femení aliatge m , lliga Aleación férrea, ligera, pesada , aliatge ferri, lleuger, pesant
Diccionari der aranés

aleacion

<title type="display">aleacion </title>

    nòm f Combinacion de proprietats metalliques, qu’ei compausada de dus o mès elements metallics.

    Català: aliatge m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

aleacion

nòm f Combinacion de proprietats metalliques, qu’ei compausada de dus o mès elements metallics Català aliatge m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari der aranés

alear

<title type="display">alear </title>

    v tr Barrejar o hóner dus o mès elements quimics, un d’eri a d’èster metau.

    Català: aliar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

alear

v tr Barrejar o hóner dus o mès elements quimics, un d’eri a d’èster metau Català aliar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana