Es mostren 594823 resultats

abillar


<title type="display">abillar</title>

    1. INFINITIU

    1. abillar

    2. GERUNDI

    1. abillant

    3. PARTICIPI

    1. abillat
    2. abillada
    3. abillats
    4. abillades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. abillo
      2. abilles
      3. abilla
      4. abillem
      5. abilleu
      6. abillen

      2. IMPERFET

      1. abillava
      2. abillaves
      3. abillava
      4. abillàvem
      5. abillàveu
      6. abillaven

      3. PASSAT

      1. abillí
      2. abillares
      3. abillà
      4. abillàrem
      5. abillàreu
      6. abillaren

      4. FUTUR

      1. abillaré
      2. abillaràs
      3. abillarà
      4. abillarem
      5. abillareu
      6. abillaran

      5. CONDICIONAL

      1. abillaria
      2. abillaries
      3. abillaria
      4. abillaríem
      5. abillaríeu
      6. abillarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. abilli
      2. abillis
      3. abilli
      4. abillem
      5. abilleu
      6. abillin

      2. IMPERFET

      1. abillés
      2. abillessis
      3. abillés
      4. abilléssim
      5. abilléssiu
      6. abillessin

    6. IMPERATIU

    1. abilla
    2. abilli
    3. abillem
    4. abilleu
    5. abillin

abillar

INFINITIU abillar GERUNDI abillant PARTICIPI abillat abillada abillats abillades INDICATIU PRESENT abillo abilles abilla abillem abilleu abillen IMPERFET abillava abillaves abillava abillàvem abillàveu abillaven PASSAT abillí abillares abillà abillàrem abillàreu abillaren FUTUR abillaré abillaràs abillarà abillarem abillareu abillaran CONDICIONAL abillaria abillaries abillaria abillaríem abillaríeu abillarien SUBJUNTIU PRESENT abilli abillis abilli abillem abilleu abillin IMPERFET abillés abillessis abillés abilléssim abilléssiu abillessin IMPERATIU abilla abilli abillem abilleu abillin
Diccionari de sinònims Franquesa

abillar

abillar

→ adornar , vestir → preparar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

abillar

<title type="display">abillar</title>

verb transitiu [guarnir] abbigliare, abbellire, ornare, acconciare. || [guarnir algú] acconciare, attillare. || [preparar] preparare, disporre. || abillar-la fam disporre di soldi.

abillar

verb transitiu guarnir abbigliare, abbellire, ornare, acconciare || guarnir algú acconciare, attillare || preparar preparare, disporre || abillar-la fam disporre di soldi
DIDAC Diccionari escolar

abillar

<title type="display">abillar</title>

verb Adornar algú amb vestits molt elegants i amb joies i complements. El diumenge de Rams, alguns pares abillen les criatures i les acompanyen a beneir les palmes i els palmons.

abillar

verb Adornar algú amb vestits molt elegants i amb joies i complements El diumenge de Rams, alguns pares abillen les criatures i les acompanyen a beneir les palmes i els palmons
Diccionari Català Anglès

abillar

abillar

verb transitiu to deck , array , adorn to arrange to tidy up abillar-la colloquial to be well-off
Diccionari Català francès

abillar


<title type="display">abillar</title>

Pronúncia: əβiʎá
    verb transitiu
  1. [preparar] préparer, apprêter.
  2. [guarnir] parer, orner, décorer, pomponner.
  3. abillar-la vulgarment être à son aise (vivre dans une honnête aisance).
    • avoir du foin dans ses bottes (avoir les reins solides, être riche).

abillar

verb transitiu preparar préparer , apprêter guarnir parer , orner , décorer , pomponner abillar-la vulgarment être à son aise vivre dans une honnête aisance • avoir du foin dans ses bottes avoir les reins solides, être riche
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abillar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abillar</title>

Etimologia: del fr. ant. abillier, avui habiller ‘vestir’, probablement d’origen cèltic 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Preparar, aprestar. Abillar un banquet.
  2. Guarnir d’ornaments, especialment adornar (algú) amb vestits luxosos i altres ornaments. Van abillar la núvia com una reina. Abillaren la cambra tan bé com pogueren.
  3. abillar-la vulgarment Disposar de diners. En aquella casa sí que l’abillen!

■ abillar

verb transitiu Preparar, aprestar Abillar un banquet Guarnir d’ornaments, especialment adornar algú amb vestits luxosos i altres ornaments Van abillar la núvia com una reina Abillaren la cambra tan bé com pogueren abillar-la vulgarment Disposar de diners En aquella casa sí que l’abillen
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

abîme


<title type="display">abîme</title>

Pronúncia: abim
    masculí
  1. abisme, abís.
  2. figuradament abisme, abís, fossat. Entre un croyant et un athée il y a un abîme, entre un creient i un ateu hi ha un abisme.
  3. en abîme heràldica a l’abisme (abismat -ada). Une croix en abîme, una creu a l’abisme (abismada).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abîme

masculí abisme, abís figuradament abisme, abís, fossat Entre un croyant et un athée il y a un abîme , entre un creient i un ateu hi ha un abisme en abîme heràldica a l’abisme abismat -ada Une croix en abîme , una creu a l’abisme abismada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

abîmé
-ée


<title type="display">abîmé</title>

Pronúncia: abime
    adjectiu
  1. [endommagé] fet -a malbé, malmès -esa, malmenat -ada.
  2. [détraqué] espatllat -ada, fet -a malbé, malmès -esa.
  3. popularment apallissat -ada, estomacat -ada, atonyinat -ada.
    • desfigurat -ada.
  4. antigament arruïnat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abîmé
-ée

adjectiu endommagé fet -a malbé, malmès -esa, malmenat -ada détraqué espatllat -ada, fet -a malbé, malmès -esa popularment apallissat -ada, estomacat -ada, atonyinat -ada • desfigurat -ada antigament arruïnat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

abîmer


<title type="display">abîmer</title>

Pronúncia: abime
    verb transitiu
  1. [endommager] fer malbé, malmetre, malmenar. Abîmer un livre, un meuble, un vêtement, fer malbé un llibre, un moble, una roba.
  2. [détraquer] espatllar, fer malbé, malmetre, malmenar. Abîmer une montre, la vue, espatllar un rellotge, la vista.
  3. [meurtrir] apallissar, estomacar, atonyinar.
  4. antigament abismar, abissar.
    • figuradament [plonger] submergir, sumir. Être abîmé dans une pensée, estar submergit (sumit, absort) en un pensament.
  5. antigament [ruiner] arruïnar, arrossinar.
    • tirar per terra, criticar.
  6. popularment [qqn] apallissar, estomacar, atonyinar.
  7. abîmer le portrait à qqn trencar la cara (o fer una cara nova) a algú.
    8. verb pronominal
  8. [s’endommager] fer-se malbé, malmetre’s, malmenar-se.
  9. [se détraquer] espatllar-se, fer-se malbé, malmetre’s, malmenar-se.
  10. [s’engloutir] abismar-se, abissar-se.
  11. figuradament [se plonger] abismar-se, abissar-se, sumir-se. S’abîmer dans la contemplation du paysage, abismar-se en la contemplació del paisatge.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

abîmer

verb transitiu endommager fer malbé, malmetre, malmenar Abîmer un livre, un meuble, un vêtement , fer malbé un llibre, un moble, una roba détraquer espatllar, fer malbé, malmetre, malmenar Abîmer une montre, la vue , espatllar un rellotge, la vista meurtrir apallissar, estomacar, atonyinar antigament abismar, abissar • figuradament plonger submergir, sumir Être abîmé dans une pensée , estar submergit sumit, absort en un pensament antigament ruiner arruïnar, arrossinar • tirar per terra, criticar popularment qqn apallissar, estomacar, atonyinar abîmer le portrait à qqn…