abillar
-
verb transitiu
- [preparar] preparar, aprestar.
- [guarnir] ataviar.
Es mostren 594843 resultats
abillar
abillar
verb transitiu preparar preparar , aprestar guarnir ataviar
abillar
<title type="display">abillar</title>
Body
-
- abillar
INFINITIU
-
- abillant
GERUNDI
-
- abillat
- abillada
- abillats
- abillades
PARTICIPI
-
-
- abillo
- abilles
- abilla
- abillem
- abilleu
- abillen
PRESENT
-
- abillava
- abillaves
- abillava
- abillàvem
- abillàveu
- abillaven
IMPERFET
-
- abillí
- abillares
- abillà
- abillàrem
- abillàreu
- abillaren
PASSAT
-
- abillaré
- abillaràs
- abillarà
- abillarem
- abillareu
- abillaran
FUTUR
-
- abillaria
- abillaries
- abillaria
- abillaríem
- abillaríeu
- abillarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- abilli
- abillis
- abilli
- abillem
- abilleu
- abillin
PRESENT
-
- abillés
- abillessis
- abillés
- abilléssim
- abilléssiu
- abillessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- abilla
- abilli
- abillem
- abilleu
- abillin
IMPERATIU
abillar
INFINITIU abillar GERUNDI abillant PARTICIPI abillat abillada abillats abillades INDICATIU PRESENT abillo abilles abilla abillem abilleu abillen IMPERFET abillava abillaves abillava abillàvem abillàveu abillaven PASSAT abillí abillares abillà abillàrem abillàreu abillaren FUTUR abillaré abillaràs abillarà abillarem abillareu abillaran CONDICIONAL abillaria abillaries abillaria abillaríem abillaríeu abillarien SUBJUNTIU PRESENT abilli abillis abilli abillem abilleu abillin IMPERFET abillés abillessis abillés abilléssim abilléssiu abillessin IMPERATIU abilla abilli abillem abilleu abillin
abillar
→ adornar , vestir → preparar © Manuel Franquesa
abillar
<title type="display">abillar</title>
verb transitiu [guarnir] abbigliare, abbellire, ornare, acconciare. || [guarnir algú] acconciare, attillare. || [preparar] preparare, disporre. || abillar-la fam disporre di soldi.
abillar
verb transitiu guarnir abbigliare, abbellire, ornare, acconciare || guarnir algú acconciare, attillare || preparar preparare, disporre || abillar-la fam disporre di soldi
abillar
<title type="display">abillar</title>
verb Adornar algú amb vestits molt elegants i amb joies i complements. El diumenge de Rams, alguns pares abillen les criatures i les acompanyen a beneir les palmes i els palmons.
abillar
verb Adornar algú amb vestits molt elegants i amb joies i complements El diumenge de Rams, alguns pares abillen les criatures i les acompanyen a beneir les palmes i els palmons
abillar
<title type="display">abillar</title>
Pronúncia: əβiʎá
-
verb transitiu
- to deck, array, adorn.
- to arrange.
- to tidy up.
- abillar-la col·loquial to be well-off.
abillar
verb transitiu to deck , array , adorn to arrange to tidy up abillar-la colloquial to be well-off
abillar
<title type="display">abillar</title>
Pronúncia: əβiʎá
-
verb transitiu
- [preparar] préparer, apprêter.
- [guarnir] parer, orner, décorer, pomponner.
-
abillar-la
vulgarment
être à son aise (vivre dans une honnête aisance).
• avoir du foin dans ses bottes (avoir les reins solides, être riche).
abillar
verb transitiu preparar préparer , apprêter guarnir parer , orner , décorer , pomponner abillar-la vulgarment être à son aise vivre dans une honnête aisance • avoir du foin dans ses bottes avoir les reins solides, être riche
■
abillar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abillar</title>
Accessory
Etimologia: del fr. ant. abillier, avui habiller ‘vestir’, probablement d’origen cèltic 1a font: s. XV
Body
-
verb
transitiu
- Preparar, aprestar. Abillar un banquet.
- Guarnir d’ornaments, especialment adornar (algú) amb vestits luxosos i altres ornaments. Van abillar la núvia com una reina. Abillaren la cambra tan bé com pogueren.
- abillar-la vulgarment Disposar de diners. En aquella casa sí que l’abillen!
■
abillar
verb transitiu Preparar, aprestar Abillar un banquet Guarnir d’ornaments, especialment adornar algú amb vestits luxosos i altres ornaments Van abillar la núvia com una reina Abillaren la cambra tan bé com pogueren abillar-la vulgarment Disposar de diners En aquella casa sí que l’abillen
abîme
<title type="display">abîme</title>
Pronúncia: abim
-
masculí
- abisme, abís.
- figuradament abisme, abís, fossat. Entre un croyant et un athée il y a un abîme, entre un creient i un ateu hi ha un abisme.
- en abîme heràldica a l’abisme (abismat -ada). Une croix en abîme, una creu a l’abisme (abismada).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
abîme
masculí abisme, abís figuradament abisme, abís, fossat Entre un croyant et un athée il y a un abîme , entre un creient i un ateu hi ha un abisme en abîme heràldica a l’abisme abismat -ada Une croix en abîme , una creu a l’abisme abismada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
abîmé
-ée
<title type="display">abîmé</title>
Pronúncia: abime
-
adjectiu
- [endommagé] fet -a malbé, malmès -esa, malmenat -ada.
- [détraqué] espatllat -ada, fet -a malbé, malmès -esa.
-
popularment
apallissat -ada, estomacat -ada, atonyinat -ada.
• desfigurat -ada. - antigament arruïnat -ada.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
abîmé
-ée
adjectiu endommagé fet -a malbé, malmès -esa, malmenat -ada détraqué espatllat -ada, fet -a malbé, malmès -esa popularment apallissat -ada, estomacat -ada, atonyinat -ada • desfigurat -ada antigament arruïnat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç