masculí
1. alineament, alineació f.
2. arrenglerament, afilerament, arrengament, arrenglament.
3. dret alineament. Une maison frappée d’alignement, una casa afectada per un alineament.
4. non-alignement no-alineament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. alinear.
2. arrenglerar, arrenglar, arrengar, afilerar.
3. [des mots, des phrases] confegir.
   • endinyar, etzibar, engegar, deixar anar.
4. aligner qqch sur conformar (o ajustar) a.
5. les aligner familiarment pagar trinco-trinco (o trinco-tranco).
verb pronominal
6. alinear-se, arrenglerar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç