Es mostren 594823 resultats

alineament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alineament</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_li_ne_a_ment
Etimologia: de alinear
Body
    masculí
    1. Acció d’alinear o d’alinear-se;
    2. l’efecte.
  1. Línia segons la qual cal fer un alineament. L’alineament d’un carrer.
  2. dret administratiu Línia fixada per l’administració pública que ha d’ésser forçosament respectada per les edificacions urbanes en llur situació respecte a les vies i places públiques.
  3. economia Operació de política econòmica per la qual un estat adopta mesures paral·leles a les preses per d’altres estats o a les decidides per organismes econòmics internacionals.
  4. ciències polítiques
    1. Acció d’alinear-se;
    2. l’efecte.

alineament

alinear

alinear

alinear

alinear

alinear

alinear

alinear


<title type="display">alinear</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. alinear
    1. GERUNDI

    2. alineant
    1. PARTICIPI

    2. alineat
    3. alineada
    4. alineats
    5. alineades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. alineo
      3. alinees
      4. alinea
      5. alineem
      6. alineeu
      7. alineen
      1. IMPERFET

      2. alineava
      3. alineaves
      4. alineava
      5. alineàvem
      6. alineàveu
      7. alineaven
      1. PASSAT

      2. alineí
      3. alineares
      4. alineà
      5. alineàrem
      6. alineàreu
      7. alinearen
      1. FUTUR

      2. alinearé
      3. alinearàs
      4. alinearà
      5. alinearem
      6. alineareu
      7. alinearan
      1. CONDICIONAL

      2. alinearia
      3. alinearies
      4. alinearia
      5. alinearíem
      6. alinearíeu
      7. alinearien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. alineï
      3. alineïs
      4. alineï
      5. alineem
      6. alineeu
      7. alineïn
      1. IMPERFET

      2. alineés
      3. alineessis
      4. alineés
      5. alineéssim
      6. alineéssiu
      7. alineessin
    1. IMPERATIU

    2. alinea
    3. alineï
    4. alineem
    5. alineeu
    6. alineïn

alinear

alinear

alinear

alinear


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alinear</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_li_ne_ar
Etimologia: de l’ant. linear ‘marcar línies’, der. del ll. līnĕa ‘línia’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
    verb
    1. transitiu Situar (diferents persones o diferents coses) en una línia determinada. Alinear les tropes.
    2. pronominal Alinear-se en un lloc preeminent.
  1. transitiu
    1. construcció Situar els punts que determinen una alineació.
    2. esports Designar els jugadors que han de formar una alineació.
    3. tecnologia Disposar dues o més peces o parts de peça de manera que restin coaxials.
  2. pronominal ciències polítiques En política internacional, arrenglerar-se al costat d’un gran bloc.

alinear

alinear


<title type="display">alinear</title>

Pronúncia: əlineá
    verb transitiu
  1. to align.
  2. to draw up, line up, put into line.
  3. to put (in a line \ in a row), bring into alignment.
  4. ciències militars to form up.
  5. figuradament to bring into line (amb with).
  6. alinear les tropes to dress the troops.
  7. verb pronominal
  8. to align oneself (amb with).

alinear

alinear


<title type="display">alinear</title>

    verb transitiu
  1. ausrichten (amb auf ac, nach dat).
    1. in einer geraden Linie aufstellen.
    2. in eine Linie bringen.
  2. abstecken, alignieren.
  3. arquitectura (ein)fluchten.
  4. [Mannschaft] aufstellen.
  5. [Truppe] (in Linie; in Reich und Glied) antreten lassen, aufstellen.
  6. verb reflexiu
  7. sich ausrichten.
    • ausgerichtet sein.
  8. esport en Joan no pot alinear-se demà amb l'equip Hans kann morgen nicht mit der Mannschaft spielen.
  9. militar alineeu-vos! richt euch!
  10. política alinear-se amb un bloc sich einem Block anschließen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

alinear

alinear

alinear