Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

allègre

<title type="display">allègre</title>

Pronúncia: a(l)lɛgʀ

adjectiu

[gai] joiós -osa, animat -ada, alegre.
[vif] animós -osa, viu viva. Elle marchait d’un pas allègre, caminava amb un pas viu (animós).

allègre

adjectiu gai joiós -osa, animat -ada, alegre vif animós -osa, viu viva Elle marchait d’un pas allègre , caminava amb un pas viu animós © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

allégrement [ou allègrement]

<title type="display">allégrement<hi rend="plain"> [ou </hi>allègrement<hi rend="plain">]</hi></title>

Pronúncia: a(l)lɛgʀəmɑ̃

adverbi

joiosament, animadament, animosament.
[inconsciemment] alegrement, amb aquella alegria fam. Elles nous avaient allégrement abandonnés, ens havien abandonat alegrement.

adverbi joiosament, animadament, animosament inconsciemment alegrement, amb aquella alegria fam Elles nous avaient allégrement abandonnés , ens havien abandonat alegrement © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

allégresse

<title type="display">allégresse</title>

Pronúncia: a(l)legʀɛs

femení joia, gaubança ant, alegrois m pl. Un chant d’allégresse, un cant de joia. Au milieu de l’allégresse générale, al mig de la joia general (al mig dels alegrois de tothom).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

allégresse

femení joia, gaubança ant , alegrois m pl Un chant d’allégresse , un cant de joia Au milieu de l’allégresse générale , al mig de la joia general al mig dels alegrois de tothom © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç