Es mostren 594823 resultats

allerar


<title type="display">allerar</title>

    verb transitiu
  1. erlauben, gestatten.
  2. verb reflexiu
  3. allerar-se a (od de) fer (una cosa) sich erlauben oder gestatten, etwas zu tun.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

allerar

allerar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">allerar</title>

Accessory
Homòfon: allarar
Etimologia: der. del cat. ant. lleer, ll. lĭcēre, en el valor sobretot de substantiu ‘llicència, autorització’, que per analogia es convertí en lleure 1a font: s. XIII
Body
    verb
  1. transitiu Donar llicència, permís (a algú), de fer una cosa.
  2. pronominal Permetre’s, prendre’s la llibertat, de fer alguna cosa. No s’alleraven d’ésser feliços.

allerar

allerar

allerar

allerar

allerar

allerar

allerar

allerart

allerart

allerat
-ada

allerat

    adjectiu
  1. a sus anchas, con libertad. Els nois jugaven allerats, los chicos jugaban a sus anchas.
  2. [situació econòmica] acomodado -da, holgado -da.

allerat
-ada

allerat
-ada

allerat
-ada

allerat
-ada

allerat
-ada

allerat
-ada

allerat
-ada