Es mostren 594823 resultats

al·locor
| al·locora


<title type="display">al·locor</title>

Etimologia: de al·lo- i el gr. khōréō ‘escampar’
adjectiu botànica Dit dels vegetals que no posseeixen mitjans propis per a disseminar llurs diàspores.

al·locor
| al·locora

adjectiu botànica Dit dels vegetals que no posseeixen mitjans propis per a disseminar llurs diàspores
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·locòria

al·locòria

femení botànica Qualitat d’allocor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·locòrtex

■ al·locòrtex

masculí anatomia animal Porció de l’escorça cerebral localitzada a l’hipocamp i a l’àrea olfactòria
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·locroïta


<title type="display">al·locroïta</title>

Partició sil·làbica: al_lo_cro_ï_ta
Etimologia: de al·lo-, el gr. khróa ‘color de la pell’ i -ita
femení mineralogia Mineral de color verd fosc, varietat del granat, que conté una petita quantitat de manganès.

al·locroïta

femení mineralogia Mineral de color verd fosc, varietat del granat, que conté una petita quantitat de manganès
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·locromàsia


<title type="display">al·locromàsia</title>

Partició sil·làbica: al_lo_cro_mà_si_a
Etimologia: de al·lo- i el gr. khrō͂ma ‘color’
    femení patologia
  1. Alteració del sentit cromàtic que fa que hom tingui una visió dels colors diferent a la real.
  2. Canvi en el color de la pell o del cabell.

al·locromàsia

femení patologia Alteració del sentit cromàtic que fa que hom tingui una visió dels colors diferent a la real Canvi en el color de la pell o del cabell
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·locromàtic
| al·locromàtica


<title type="display">al·locromàtic</title>

Etimologia: de al·lo- i el gr. khrōmatikós ‘propi del color’
adjectiu mineralogia Dit dels cristalls i dels minerals que tenen un color que no és el propi, a causa de la presència de substàncies estranyes incloses que els tenyeixen.

al·locromàtic
| al·locromàtica

adjectiu mineralogia Dit dels cristalls i dels minerals que tenen un color que no és el propi, a causa de la presència de substàncies estranyes incloses que els tenyeixen
Diccionari Català Italià

al·lòcton
-a

al·lòcton
-a

adjectiu alloctono -a
Diccionari Català Alemany

al·lòcton

al·lòcton

adjectiu biologia i geologia allochthon © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·lòcton
| al·lòctona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·lòcton</title>

Etimologia: de al·lo- i el gr. khthṓn ‘terra, indret’
    adjectiu
  1. ecologia Exòtic, que es troba en un indret diferent del de procedència, al·logen.
  2. geologia Dit de la formació geològica que, transportada per mitjans mecànics, es troba en lloc diferent d’aquell on s’ha format.
  3. petrografia Dit de la roca constituïda per minerals que no s’han format amb ella, procedents d’altres roques.

■ al·lòcton
| al·lòctona

adjectiu ecologia Exòtic, que es troba en un indret diferent del de procedència, allogen geologia Dit de la formació geològica que, transportada per mitjans mecànics, es troba en lloc diferent d’aquell on s’ha format petrografia Dit de la roca constituïda per minerals que no s’han format amb ella, procedents d’altres roques
Traducció
Diccionari Català francès

al·lòcton
-a

al·lòcton
-a

adjectiu geologia allochtone