Es mostren 594823 resultats

allocution

allocution

femení allocució © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·lodiploide


<title type="display">al·lodiploide</title>

Partició sil·làbica: al_lo_di_ploi_de
Etimologia: de al·lo- i diploide
adjectiu genètica Dit de les cèl·lules o els individus que presenten una o més parelles de cromosomes pròpies d’una altra espècie.

al·lodiploide

adjectiu genètica Dit de les cèllules o els individus que presenten una o més parelles de cromosomes pròpies d’una altra espècie
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·lodromia


<title type="display">al·lodromia</title>

Partició sil·làbica: al_lo_dro_mi_a
Etimologia: de al·lo- i -dromia
femení diagnosi Qualsevol anomalia en el curs del vectocardiograma que no expliqui la situació del cor, la dilatació de les seves cavitats ni la hipertròfia de les seves parets.

al·lodromia

femení diagnosi Qualsevol anomalia en el curs del vectocardiograma que no expliqui la situació del cor, la dilatació de les seves cavitats ni la hipertròfia de les seves parets
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·loempelt

■ al·loempelt

masculí cirurgia Empelt de teixit entre dos individus de la mateixa espècie, però que es diferencien per un o més gens i per certs antígens d’histocompatibilitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·loerotisme

■ al·loerotisme

masculí psicologia Tendència sexual dirigida vers un objecte exterior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·loestèsia

■ al·loestèsia

femení patologia Trastorn de la sensibilitat, anomenat també alloquíria , en el qual els estímuls aplicats en un costat del cos se senten equivocadament en el costat simètric
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·lòfana

al·lòfana

femení mineralogia Grup de silicats d’alúmina hidratats
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·lofanat

al·lofanat

masculí química orgànica Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid allofànic
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·lofànic, àcid

al·lofànic, àcid

química orgànica Àcid orgànic hipotètic, del qual són conegudes les sals i els èsters allofanats
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·lofènic
| al·lofènica


<title type="display">al·lofènic</title>

Etimologia: de al·lo- i el gr. phaínō ‘brillar, aparèixer’
    adjectiu genètica
  1. Dit dels caràcters o les característiques determinades que sorgeixen per una acció gènica intercel·lular.
  2. Dit de l’individu que mostra una disposició ordenada de dos o més fenotips cel·lulars.

al·lofènic
| al·lofènica

adjectiu genètica Dit dels caràcters o les característiques determinades que sorgeixen per una acció gènica intercellular Dit de l’individu que mostra una disposició ordenada de dos o més fenotips cellulars