<title type="display">alma</title>
-
femení
[en singular se utiliza con los artículos el o un]
- ànima.
- ànima. Un alma inocente, una ànima innocent.
- figuradament ànima. La playa estaba vacía: no había ni un alma, la platja era buida: no hi havia ni una ànima. Es un pueblo de quinientas almas, és un poble de cinc-centes ànimes.
- figuradament ànima. Es el alma de la empresa, és l'ànima de l'empresa.
- figuradament cor m, fogar m, focus m. El alma de la revolución está en París, el cor de la revolució és a París.
- [viga] ànima.
- [de cañón, de un cable] ànima.
- música [de un violín] ànima.
- alma de cántaro figuradament i familiarment ànima de càntir.
- alma de Dios bona ànima, tros de pa.
- alma en pena ànima en pena.
- alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí.
- alma mía familiarment [querido] amor meu, estimat meu.
- alma viviente ni una ànima.
- arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa figuradament arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el cor d'algú alguna cosa, clavar-se al cor alguna cosa.
- arrancar el alma a alguien llevar la vida a algú.
- arrancársele (o partírsele) a uno el alma con una cosa figuradament partir-se-li (o trencar-se-li) a algú el cor per alguna cosa.
- caérsele a alguien el alma a los pies figuradament caure a algú l'ànima als peus.
- clavarse una cosa en el alma figuradament clavar-se una cosa al cor.
- como alma en pena com una ànima en pena.
- como alma que lleva el diablo figuradament i familiarment com un esperitat.
- con alma y vida (o con el alma y la vida) amb molt de gust, de bona gana, volenterosament.
- con el alma (o con toda el alma) de tot cor, amb tota l'ànima.
- dar el alma lliurar (o exhalar) l'esperit.
- dar el alma al diablo vendre's l'ànima al diable.
- de mi alma del meu cor.
- doler a uno el alma de... estar fart (o tip, o cuit) de..., estar fins al coll de...
- echarse el alma a las espaldas familiarment tirar-s'ho tot a l'esquena.
- en cuerpo y alma en cos i ànima.
- en el alma a l'ànima.
- en lo más hondo del alma en el fons del cor.
- entregar uno el alma (o entregar el alma a Dios) donar (o retre) l'ànima a Déu.
- estar como el alma de Garibay ésser un cagadubtes.
- estar con el alma en la boca [agonizar] tenir un peu a la tomba (o al clot), estar entre la vida i la mort.
- estar con el alma en un hilo (o en vilo) [con temor] estar amb l'ai al cor.
- estar con el alma en un hilo (o en vilo) [intranquilo] ésser un manat (o un feix) de nervis.
- hablar al alma parlar al cor.
- írsele a alguien el alma detrás de algo figuradament tenir a algú el cor robat una cosa. Se me va el alma detrás de este coche, aquest cotxe em té el cor robat.
- llegar al alma arribar a l'ànima (o al cor).
- llevarlo en el alma [música, baile, etc] portar-ho a la sang.
- me da el alma que... el cor em diu que...
- ni un alma ni una ànima, ànima vivent.
- no poder alguien con su alma figuradament treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava.
- no tener alma figuradament no tenir cor, no tenir entranyes.
- partirle a alguien el alma una cosa figuradament partir-li (o trencar-li) el cor una cosa.
- paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser calmoso] tenir el fetge gros, semblar algú que vagi a buscar la mort.
- paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser apático] tirar-s'ho tot a l'esquena.
- poner el alma en algo posar els cinc sentits en alguna cosa.
- recomendar el alma [de un moribundo] fer la recomanació de l'ànima.
- sentir en el alma saber greu (o molt greu). Lo siento en el alma, em sap molt greu.
- sin alma sense cor, sense entranyes, malànima.
- tener su alma en el almario [ser sensible] ésser de cor tendre.
- tener su alma en el almario [ser valiente] veure's amb cor, tenir pebrots (o ronyons).
- tocar en el alma arribar al cor.
- un alma [en frases negativas] ànima vivent, ni una ànima. No había un alma, no hi havia ànima vivent.
