Es mostren 594843 resultats

■ alternant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alternant</title>

Etimologia: del ll. alternans, -ntis, íd.
    adjectiu
  1. Que alterna amb un altre. Conreus alternants.
  2. estratigrafia Que és format per capes o estrats que es repeteixen una vegada o unes quantes.
  3. lingüística Dit de cadascun dels elements que intervenen en una alternança morfofonològica.

■ alternant

adjectiu Que alterna amb un altre Conreus alternants estratigrafia Que és format per capes o estrats que es repeteixen una vegada o unes quantes lingüística Dit de cadascun dels elements que intervenen en una alternança morfofonològica
Traducció
Diccionari Català Alemany

alternant

alternant

adjectiu abwechselnd © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

alternant

alternant

adjectiu alternant -e , alternatif -ive
Diccionari Castellà Català

alternante

alternante

adjectiu alternant
Diccionari de sinònims Franquesa

alternar

alternar

fer la bàscula , decantar-se alternativament a l'un i a l'altre de dos partits contraris, de dues opinions Compareu rellevar-se → tractar -se © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

alternar


<title type="display">alternar</title>

    verb transitiu
  1. alternar, fer alternar. Alternar el estudio y el deporte, alternar l'estudi i l'esport.
    2. verb intransitiu
  2. [sucesivamente] alternar.
  3. [relacionarse] alternar, fer-se pron. Alternar con todo el mundo, alternar amb tothom.
  4. [competir] rivalitzar, competir.
  5. matemàtiques [los términos de una proporción] alternar, intervenir.
    6. verb pronominal
  6. rellevar-se. Alternarse en el volante, rellevar-se al volant.

alternar

verb transitiu alternar , fer alternar Alternar el estudio y el deporte , alternar l'estudi i l'esport verb intransitiu sucesivamente alternar relacionarse alternar , fer-se pron Alternar con todo el mundo , alternar amb tothom competir rivalitzar , competir matemàtiques los términos de una proporción alternar , intervenir verb pronominal rellevar-se Alternarse en el volante , rellevar-se al volant
Diccionari der aranés

alternar

<title type="display">alternar </title>

    v tr Her a vier causes diuèrses ua dempús dera aura en succession repetida.

    Català: alternar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

alternar

v tr Her a vier causes diuèrses ua dempús dera aura en succession repetida Català alternar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

alternar


<title type="display">alternar</title>

    1. INFINITIU

    1. alternar

    2. GERUNDI

    1. alternant

    3. PARTICIPI

    1. alternat
    2. alternada
    3. alternats
    4. alternades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. alterno
      2. alternes
      3. alterna
      4. alternem
      5. alterneu
      6. alternen

      2. IMPERFET

      1. alternava
      2. alternaves
      3. alternava
      4. alternàvem
      5. alternàveu
      6. alternaven

      3. PASSAT

      1. alterní
      2. alternares
      3. alternà
      4. alternàrem
      5. alternàreu
      6. alternaren

      4. FUTUR

      1. alternaré
      2. alternaràs
      3. alternarà
      4. alternarem
      5. alternareu
      6. alternaran

      5. CONDICIONAL

      1. alternaria
      2. alternaries
      3. alternaria
      4. alternaríem
      5. alternaríeu
      6. alternarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. alterni
      2. alternis
      3. alterni
      4. alternem
      5. alterneu
      6. alternin

      2. IMPERFET

      1. alternés
      2. alternessis
      3. alternés
      4. alternéssim
      5. alternéssiu
      6. alternessin

    6. IMPERATIU

    1. alterna
    2. alterni
    3. alternem
    4. alterneu
    5. alternin

alternar

INFINITIU alternar GERUNDI alternant PARTICIPI alternat alternada alternats alternades INDICATIU PRESENT alterno alternes alterna alternem alterneu alternen IMPERFET alternava alternaves alternava alternàvem alternàveu alternaven PASSAT alterní alternares alternà alternàrem alternàreu alternaren FUTUR alternaré alternaràs alternarà alternarem alternareu alternaran CONDICIONAL alternaria alternaries alternaria alternaríem alternaríeu alternarien SUBJUNTIU PRESENT alterni alternis alterni alternem alterneu alternin IMPERFET alternés alternessis alternés alternéssim alternéssiu alternessin…
Diccionari Català Castellà

alternar


<title type="display">alternar</title>

    verb intransitiu
  1. [successivament] alternar.
  2. [fer-se] alternar, relacionarse pron. Alternar amb tothom, alternar con todo el mundo.
    3. verb transitiu
  3. alternar. Alternar l'estudi i l'esport, alternar el estudio y el deporte.

alternar

verb intransitiu successivament alternar fer-se alternar , relacionarse pron Alternar amb tothom , alternar con todo el mundo verb transitiu alternar Alternar l'estudi i l'esport , alternar el estudio y el deporte
Diccionari Català Alemany

alternar


<title type="display">alternar</title>

    verb intransitiu
  1. (sich) abwechseln.
  2. sich ablösen.
  3. literàriament i científic tecnologia alternieren.
  4. alternar amb (algú) mit jemandem verkehren.
    5. verb transitiu
  5. abwechseln lassen.
  6. agricultura im Wechsel anbauen.
  7. alternar la feina amb (od i) el descans abwechselnd arbeiten und ausruhen.
  8. matemàtiques sèrie alternada alternierende Reihe f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

alternar

verb intransitiu sich abwechseln sich ablösen literàriament i científic tecnologia alternieren alternar amb algú mit jemandem verkehren verb transitiu abwechseln lassen agricultura im Wechsel anbauen alternar la feina amb od i el descans abwechselnd arbeiten und ausruhen matemàtiques sèrie alternada alternierende Reihe f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat