Es mostren 594823 resultats

alternant

alternant

adjectiu abwechselnd © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

alternant

alternant

adjectiu alternant -e , alternatif -ive
Diccionari Castellà Català

alternante

alternante

adjectiu alternant
Diccionari de sinònims Franquesa

alternar

alternar

fer la bàscula , decantar-se alternativament a l'un i a l'altre de dos partits contraris, de dues opinions Compareu rellevar-se → tractar -se © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

alternar


<title type="display">alternar</title>

    verb transitiu
  1. alternar, fer alternar. Alternar el estudio y el deporte, alternar l'estudi i l'esport.
    2. verb intransitiu
  2. [sucesivamente] alternar.
  3. [relacionarse] alternar, fer-se pron. Alternar con todo el mundo, alternar amb tothom.
  4. [competir] rivalitzar, competir.
  5. matemàtiques [los términos de una proporción] alternar, intervenir.
    6. verb pronominal
  6. rellevar-se. Alternarse en el volante, rellevar-se al volant.

alternar

verb transitiu alternar , fer alternar Alternar el estudio y el deporte , alternar l'estudi i l'esport verb intransitiu sucesivamente alternar relacionarse alternar , fer-se pron Alternar con todo el mundo , alternar amb tothom competir rivalitzar , competir matemàtiques los términos de una proporción alternar , intervenir verb pronominal rellevar-se Alternarse en el volante , rellevar-se al volant
Diccionari der aranés

alternar

<title type="display">alternar </title>

    v tr Her a vier causes diuèrses ua dempús dera aura en succession repetida.

    Català: alternar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

alternar

v tr Her a vier causes diuèrses ua dempús dera aura en succession repetida Català alternar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

alternar


<title type="display">alternar</title>

    1. INFINITIU

    1. alternar

    2. GERUNDI

    1. alternant

    3. PARTICIPI

    1. alternat
    2. alternada
    3. alternats
    4. alternades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. alterno
      2. alternes
      3. alterna
      4. alternem
      5. alterneu
      6. alternen

      2. IMPERFET

      1. alternava
      2. alternaves
      3. alternava
      4. alternàvem
      5. alternàveu
      6. alternaven

      3. PASSAT

      1. alterní
      2. alternares
      3. alternà
      4. alternàrem
      5. alternàreu
      6. alternaren

      4. FUTUR

      1. alternaré
      2. alternaràs
      3. alternarà
      4. alternarem
      5. alternareu
      6. alternaran

      5. CONDICIONAL

      1. alternaria
      2. alternaries
      3. alternaria
      4. alternaríem
      5. alternaríeu
      6. alternarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. alterni
      2. alternis
      3. alterni
      4. alternem
      5. alterneu
      6. alternin

      2. IMPERFET

      1. alternés
      2. alternessis
      3. alternés
      4. alternéssim
      5. alternéssiu
      6. alternessin

    6. IMPERATIU

    1. alterna
    2. alterni
    3. alternem
    4. alterneu
    5. alternin

alternar

INFINITIU alternar GERUNDI alternant PARTICIPI alternat alternada alternats alternades INDICATIU PRESENT alterno alternes alterna alternem alterneu alternen IMPERFET alternava alternaves alternava alternàvem alternàveu alternaven PASSAT alterní alternares alternà alternàrem alternàreu alternaren FUTUR alternaré alternaràs alternarà alternarem alternareu alternaran CONDICIONAL alternaria alternaries alternaria alternaríem alternaríeu alternarien SUBJUNTIU PRESENT alterni alternis alterni alternem alterneu alternin IMPERFET alternés alternessis alternés alternéssim alternéssiu alternessin…
Diccionari Català Castellà

alternar


<title type="display">alternar</title>

    verb intransitiu
  1. [successivament] alternar.
  2. [fer-se] alternar, relacionarse pron. Alternar amb tothom, alternar con todo el mundo.
    3. verb transitiu
  3. alternar. Alternar l'estudi i l'esport, alternar el estudio y el deporte.

alternar

verb intransitiu successivament alternar fer-se alternar , relacionarse pron Alternar amb tothom , alternar con todo el mundo verb transitiu alternar Alternar l'estudi i l'esport , alternar el estudio y el deporte
Diccionari Català Anglès

alternar


<title type="display">alternar</title>

Pronúncia: əltərná
    verb transitiu
  1. to alternate.
    2. verb intransitiu
  2. to alternate (amb with).
  3. tecnologia to alternate, reciprocate.
  4. to take turns.
  5. hi ha dos vigilants nocturns que alternen there are two night watchmen that take turns.
  6. to mix, take part in the social round.
  7. alternar amb gent distingida to hobnob with top people, move in elevated circles.

alternar

verb transitiu to alternate verb intransitiu to alternate amb with tecnologia to alternate , reciprocate to take turns hi ha dos vigilants nocturns que alternen there are two night watchmen that take turns to mix , take part in the social round alternar amb gent distingida to hobnob with top people , move in elevated circles
Diccionari Català Alemany

alternar


<title type="display">alternar</title>

    verb intransitiu
  1. (sich) abwechseln.
  2. sich ablösen.
  3. literàriament i científic tecnologia alternieren.
  4. alternar amb (algú) mit jemandem verkehren.
    5. verb transitiu
  5. abwechseln lassen.
  6. agricultura im Wechsel anbauen.
  7. alternar la feina amb (od i) el descans abwechselnd arbeiten und ausruhen.
  8. matemàtiques sèrie alternada alternierende Reihe f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

alternar

verb intransitiu sich abwechseln sich ablösen literàriament i científic tecnologia alternieren alternar amb algú mit jemandem verkehren verb transitiu abwechseln lassen agricultura im Wechsel anbauen alternar la feina amb od i el descans abwechselnd arbeiten und ausruhen matemàtiques sèrie alternada alternierende Reihe f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat